Atenció al públic

Soc antisistema informàtic

"El sistema no m'ho permet" és la coartada perfecta per a aquells que eludeixen col·laborar

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp32543632 reconocimiento de voz  2   reconocimiento facial y de voz y 170412185500

zentauroepp32543632 reconocimiento de voz 2 reconocimiento facial y de voz y 170412185500

Sempre he dit, i de fet ho he escrit com a tema en aquesta columna, que vivim en una societat de la qual depenem tant els uns dels altres que el nostre destí sempre està en mans d’algú. Per obtenir qualsevol cosa gairebé sempre ha d’intervenir la mà d’una o diverses persones que ens la facilita o, per contra, ens la complica, depèn de qui tinguem la sort o la desgràcia de trobar-nos. Alguna vegada he pogut viatjar en un avió que se m’escapava gràcies que algun empleat amb voluntat de servir es va mostrar col·laboratiu i va fer possible que, en l’últim moment, pogués volar. Però també m’he trobat amb persones que no han volgut entendre que la resta del meu dia, i moltes circumstàncies més, depenien de la seva negativa a donar-me un cop de mà en una situació límit. És qüestió d’actitud davant la vida i davant el semblant.

No obstant, avui dia ha aparegut un tercer factor, que no és humà, amb capacitat de decidir el nostre destí perquè així ho hem permès. Els ordinadors i els seus sistemes operatius han arribat per substituir la voluntat d’aquells que fins avui ens podien ajudar. Ara, davant un servidor públic al qual li reclamem una excepció, aquest s’escuda dient que no pot i deixa anar la fatídica frase: «El sistema informàtic no m’ho permet». Dit això, s’acaben les disputes perquè la persona admet la seva submissió a l’ordinador, que és qui li permet o no realitzar certes diligències.

Notícies relacionades

Soc a Correus i la cua de gent esperant és molt nombrosa. Li dic a la senyoreta si pot consultar si el meu paquet ha arribat per, en cas negatiu, no haver d’esperar que arribi el meu torn. Em diu que no, que el sistema no l’hi permet, que esperi el meu torn. Surto i utilitzo un cotxe amb xòfer que fa el trajecte programat per un GPS, i malgrat que les seves indicacions són molt millorables el conductor em diu que està obligat a seguir-les perquè així l’hi dicta la companyia.

«El sistema no m’ho permet» és la coartada perfecta per a aquells que eludeixen col·laborar. Jo no crec en aquest sistema, però ha arribat per quedar-se i fer impossible la possibilitat de diàleg que ens quedava.