¿Un Madrid-Barça sense interessos xinesos?

El partit d’avui serà una mena d’assaig general del futbol que ve. Tindrem un avançament de com funcionarà el negoci/espectacle dels grans partits televisats en els nous temps globalitzats. En l’etapa que ve, ja imminent, la gran pasta dominant (és a dir, la que compra el dret a fixar totes les regles i imposar les condicions) serà principalment xinesa i àrab, tal com comença a veure’s de mica en mica en diversos punts d’Europa. De moment, i avui en tenim una nova prova, ja comencen a influir en les competicions, calendaris, horaris i, de forma especial, en els preus. ¿No havien sentit parlar de la decadència  d’Europa?

Avui assagem una mica els futurs horaris, que seran estratosfèrics per a nosaltres. Els que ho van comprant tot han demanat que els posem el Madrid-Barça a les seves 8 del vespre, que és el bon moment per veure els partits a casa, confortablement instal·lats, sols o compartint copes o sopar amb els amics (o clients). Aquest era, és encara, el nostre horari favorit, però la Xina i els seus diners és molta Xina. 

El pernil de Messi

Suposo que vostès no són d’aquells tontos que creien que als xinesos els agradava més l’arròs que el pernil, i que per això en menjaven massivament. Ara que ho poden pagar consumeixen pernil amb voracitat (per cert, l’importen d’aquí i cada vegada tindrem menys pernil de qualitat a un preu assequible per a nosaltres). Els canvis de ritme de Messi són un altre tipus de pernil en què s’han fixat i volen consumir-los amb la màxima comoditat. De moment xinesos i multimilionaris àrabs han comprat les regnes del futbol televisat per començar a remenar les cireres. Si poden, si tot els surt bé, d’aquí uns anys tindran allà els millors jugadors i els millors campionats. Afortunadament els europeus de les generacions actuals ja no ho veurem; els nostres fills sí, però a les 3 de la matinada.

¿Quin és el nostre paper? En aquests temps que la gent afortunadament ja pot anar a l’òpera en samarreta i texans sense por que li apliquin una reserva en el dret d’admissió, els que aquest migdia pensin anar a l’estadi Bernabéu han de tenir la precaució de presentar-s’hi ben nets i polits, degudament pentinats, i si pot ser amb corbata, no fos cas que causessin mala impressió als milions de senyors teleespectadors xinesos que han decidit oferir-se el nostre clàssic com a gran regal televisat d’aquest Nadal. 

La gent de les grades del Bernabéu seran els figurants de l’espectacle. La seva pulcritud ha de ser absoluta, fins al punt, segons diuen en alguns cercles, que s’especula que hi haurà filtres a la porta de la llotja de Florentino per evitar que ningú hi entri amb rellotges d’imitació o abrics de pells de conill. En la mateixa línia s’espera que l’Ésser Suprem del madridisme demani als il·lustres ocupants d’aquella zona noble que per una vegada facin els tradicionals negocis de la mitja part amb diners blancs. Podria recordar-los que als xinesos els encantarà aquest joc de paraules relacionat graciosament amb el color de la samarreta local.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La Lliga espanyola, que té la federació tan descuidada, s’ha apuntat a la jornada convertint aquest clàssic en una gran promoció publicitària internacional dels nostres partits televisats. ¡A veure si aconseguim arribar als mateixos ingressos que la Premier! Com ja va explicar aquest diari, la imatge en els televisors serà superespecial per l’aplicació de novíssimes tecnologies, i hi haurà tantes càmeres captant el partit com en una final del Mundial. Confiem, però, que cap d’aquestes càmeres capti la imatge –de moment sense manilles ni uniforme carcerari– del nostre líder federatiu nacional, Ángel o Dimoni Villar i el seu molt aprofitat fill. Ho dic perquè als teleespectadors xinesos no se’ls ennueguin les olives sevillanes que estaran degustant juntament amb el pernil.

Por a l’àrbitre

Sobre el partit en si mateix, únicament expressaré la meva confiança en la solidesa del joc del Barça i la meva por per l’àrbitre. No sabem si avui toca seguir amb la cosa de no concedir gols vàlids (vista nul·la) o desplegar una actuació destacada més general (ulls grossos). En qualsevol cas, el que vingui segur que escandalitzarà el públic asiàtic, fart ja de les ensarronades, això que amb tanta freqüència escenifiquen els Sergio Ramos, Cristiano i companyia sobre la gespa del Bernabéu.