Pel·lícules vs. expectatives

En aquestes últimes setmanes han passat dues coses meravelloses (entre moltes altres d’infames). Una és l’estrena de Star Wars: els últims Jedi. Una altra, el llançament del primer tràiler de Jurassic World: el regne caigut, la seqüela de Jurassic World (2015) que ha dirigit J. A. Bayona. En un moment en què tots opinem públicament sobre tot i de manera gairebé sempre compulsiva (cosa que no té per què ser dolenta), aquests dos esdeveniments han convertit una part d’internet en una festa. Si t’agraden el cine, els fenòmens fan i les tesis boges, dubto que no hagis disfrutat amb les flamarades que les pel·lícules de Rian Johnson i Bayona han provocat en xarxes socials i fòrums.

   

 És impossible no enganxar-se a les polèmiques de Twitter, els comentaris dels lectors a determinades crítiques i les imponents discussions sobre pel·lícules en alguns fòrums, plens de piropos bojos, qüestionaments enginyosos i observacions brillants; també d’empipaments ridículs, una cosa que passa amb tot. Hi haurà qui abomini de l’examen i la dissecció pública (no hi incloc el linxament, que detestem tots) a què estan sotmeses avui dia les pel·lícules. Però, fugint de debats estèrils i de fils plantejats des de l’odi, la ignorància i l’ofensa, jo disfruto del debat que generen les pel·lícules a internet. És enriquidor i divertit.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

No obstant, en aquests dies d’absoluta addicció als comentaris sobre Star Wars: els últims Jedi i sobre el tràiler de Jurassic World: el regne caigut, he detectat una cosa que no m’agrada. La tendència a qüestionar-nos les pel·lícules no per com són, sinó per com ens agradaria que fossin. No les critiquem perquè considerem que estan malament, sinó perquè no són el que ens esperàvem, perquè no passen les coses que ens hauria agradat veure; en definitiva, perquè el director (i/o els productors) ha fet la seva pel·lícula en lloc de 

la nostra. No és la millor actitud, sobretot si després ens queixem que al cine contemporani, sobretot al blockbuster, li falta personalitat.