La mirada de Robinson

A un sempre li ha agradat escoltar Bob Costas. Presentació ràpida: és la veu per antonomàsia de l’esport nord-americà. Ni més ni menys. Parla elegant, narració sumptuosa, tracte intel·ligent amb l’audiència... És impossible per a l’espectador nord-americà no identificar-lo amb els grans episodis de la NBA o el futbol americà, o amb els Jocs Olímpics, que ja ha relatat amb la seva punteria verbal en 12 edicions. 

Al rebre un dels seus múltiples reconeixements, va exposar com havia de ser, segons el seu parer, una transmissió esportiva idònia. Deia una cosa semblant a això: «Hauria de contenir una dosi d’informació, una mica d’història i context, una mica d’humor, una mica d’enginy i sobretot això que podríem anomenar periodisme».

Michael Robinson va rebre ahir el premi Manuel Vázquez Montalbán perquè, entre altres raons, ha creat un estil propi que inclou tot el que s’ha descrit abans pel mític Costas. Certament, Robinson fa anys que regala transmissions idònies. I al recollir el guardó va oferir un discurs sense papers aclaparador, espectacular és poc, que va desbordar els contorns de la mirada esportiva. El britànic va demostrar que no només en sap de futbol, sinó també de vida. Que té un ull perspicaç per al que passa al terreny de joc, però també una afilada consciència politicosocial. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

A vegades sembla que domina únicament l’enginy curt i concís, quan en realitat –es va constatar a l’Auditori 1899 del FC Barcelona– pot ser un prolix i fantàstic orador, un narrador d’històries de primer nivell, capaç d’embastar situacions en aparença desconnectades i donar-los un sentit únic amb una enorme habilitat i una justa càrrega de profunditat.

Vázquez Montalbán li va confessar una vegada que disfrutava de la seva «mirada de costat del futbol». El periodista Santiago Segurola va valorar que havia despuntat allunyant-se de «la xavacaneria» que en ocasions impregna les retransmissions futbolístiques. Els rigorosos comentaris de Robinson seran baixa al clàssic del Bernabéu. S’esperen a la tornada, al Camp Nou. Necessaris per molts anys.