La idea D'EUROPA
De l'entelèquia al desideràtum
És impossible aconseguir al mateix temps la globalització econòmica, la democràcia política i la sobirania nacional
BRU26 BRUSELAS (BÉLGICA) 10/03/2017.- Vista general de los líderes de la Unión Europea (UE) reunidos durante el segundo día de la cumbre de primavera que se celebra en Bruselas (Bélgica), hoy, 10 de marzo de 2017. La UE reeligió al polaco Donald Tusk como presidente del Consejo Europeo hasta noviembre de 2019 con la única oposición de Polonia, que amenazó con bloquear las conclusiones de la cumbre europea en señal de protesta. EFE/Olivier Hoslet /
Això d’Europa em fa la impressió que és com allò de recordar-se de santa Bàrbara quan trona, una santa a la qual ens encomanem quan ens fa falta però en la qual no acabem de creure del tot. Un últim recurs quan tota la resta ha fallat, una entelèquia. Tradicionalment, el ciutadà mitjà només se’n recordava d’Europa cada cinc anys, quan se celebraven les eleccions, i cada dia 9 de maig, quan veia els autobusos amb banderes europees, però en les últimes setmanes ens hem repetit el mantra «Europa no ho permetrà». Ai.
L’Europa que tenim ara és un monstre de 28 caps (aviat 27), poruga, atrapada en els interessos dels governs propis, amb l’amenaça real de l’extrema dreta, incapaç d’atendre l’escàndol dels refugiats, que segueix armada fins a les dents, etcètera.
És una Europa enfrontada al trilema formulat per l’economista turc Dani Rodrick, segons el qual és impossible aconseguir al mateix temps la globalització econòmica (més integració, en el cas europeu), la democràcia política i la sobirania nacional. No sabria dir quin dels tres vèrtexs està guanyant en aquest moment, però, en qualsevol cas, els interessos del gran capital internacional en mans d’uns quants escapen a jurisdiccions territorials i governamentals.
Notícies relacionadesL’Europa com a desideràtum podria donar una oportunitat a nous sistemes de governança. Des de la subsidiarietat i per elevació hi hauria una solució per a Catalunya i per a altres comunitats europees que no veuen els seus interessos prou representats pels seus estats. Encara que sigui perquè tristament els grans tractats internacionals han sortit de la desconfiança recíproca.
Més integració
Vaig sentir fa poc un europeista convençut, el professor Juanjo Álvarez, de la UPV, que pel que fa als afers europeus els èxits es nacionalitzen però en canvi els fracassos s’europeïtzen. Si volem que Europa sigui creïble i deixi de ser una entelèquia, haurà de prendre algun compromís que evidenciï el sentit de més integració, amb més respecte per les comunitats nacionals i les diversitats culturals, més polítiques socials i menys paradisos fiscals.
