Arquitecte de referència

Avui en fa 92

Sense la seva tasca, Barcelona seria avui molt més injusta, invivible i lletja

1
Es llegeix en minuts
Avui en fa 92

Segons Vázquez Montalbán, hauria sigut un gran alcalde de Barcelona. I jo crec que també un gran ministre de Cultura o fins i tot president  de Catalunya. Però els càrrecs polítics no li importen gens ni mica. Prova d’això és que sent regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va dimitir al cap de tres anys per no haver aconseguit el pressupost necessari per emprendre el seu programa. Fita insòlita a la política nacional. No ha durat gaire en els abundants càrrecs que ha tingut, però ha deixat rere seu un rastre de positiu terratrèmol.

Va ser tres anys director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i la va regirar en els seus fonaments per convertir-la en una de les millors d’Europa. Després, de la mà de Narcís Serra, va estar quatre anys com a responsable de l’urbanisme municipal de Barcelona, i amb la complicitat d’un grup de talentosos col·legues va crear el famós model Barcelona del qual encara vivim. Sense la seva tasca la nostra ciutat seria molt més injusta, invivible i lletja. També va capitanejar per a Maragall la transformació urbanística per acollir els Jocs del 1992, dels quals aquest any hem celebrat el 25è aniversari.

Va ser fundador de l’ADI-FAD, del grup editorial Edicions 62, president de la Fundació Miró, promotor de la Fundació Tàpies, president de l’Ateneu… Excel·lent articulista, tertulià provocador fins a haver merescut una multa de la Guàrdia Urbana per «cridar». Com ell mateix es defineix: cul inquiet, tastaolletes, lletraferit i torracollons. 

Notícies relacionades

A la facultat volíem fer-lo fora, representava el poder, el despotisme il·lustrat. Però de mica en mica ens va anar seduint i abduint. Compromès socialment, però sempre vers lliure. Un personatge únic, de fons noucentista, però caràcter terrorista, contradictori, activista i reflexiu, disposat a qualsevol combat. 

Fa un mes me’l vaig trobar en una manifestació a la plaça Catalunya, anava a la seva cadira de rodes, amb la seva dona, la també arquitecta Beth Galí, enarborava una gegantina bandera republicana. Oriol Bohigas compleix avui, dia de reflexió electoral, 92 simbòlics i intensos anys. Felicitats, mestre.

Temes:

Arquitectura