¿I tu de qui ets?

¡Ai, les proclames electorals! són com aquells pretendents que mentre et festegen et prometen l’oro i el moro i quan ja t’han ben lligat són prínceps que es converteixen en gripaus llefiscosos. Només que a aquestes alçades de la vida molts votants ja no ens mamem el dit, ja hem perdut la innocència de les primeres vegades. Sobretot ara que des d’algunes files ens diuen que faran l’impossible. Quan ERC explica que faran fora el 155, que trauran la gent de la presó em pregunto si és que ells hi han tingut res a veure en la situació en què estem. Em refereixo a les mesures aplicades pel Govern Central, que, fins on he seguit l’actualitat, no són pas a les mans dels independentistes, de manera que no acabo d’entendre com s’ho faran per treure Junqueras i els altres de la presó si guanyen les eleccions. La realitat és que ara mateix això no depèn de cap polític, a menys que sigui emprant la petició d’indult que va proposar Iceta. 

    

Personalment, hauria preferit un govern de la Generalitat que abans de tirar tota la ciutadania pel barranc, tal com il·lustrava aquell vídeo de la CUP, hagués rumiat una mica més sobre les conseqüències devastadores que la intervenció actual té no només per als empresonats sinó sobre tots els qui de retruc en paguem les conseqüències. Però per fer aquesta reflexió ja és massa tard, ara tornem a començar un nou «mandat», tornem a les urnes per decidir entre tots els candidats pretendents el veritable príncep. O com a mínim el menys llefiscós dels gripaus. De promeses difícils de complir n’hi ha de tots colors, algunes de bona fe i d’altres no tant. 

Política i identitat

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Per exemple, quan Ciutadans diu que farà una escola trilingüe, ¿d’on traurà tots els professos amb prou nivell d’anglès per donar les matèries en aquesta llengua? ¿Com gestionarà la més que previsible oposició d’una comunitat educativa que fins ara manté un consens gairebé unànime sobre el model lingüístic català? No recorden ja totes les mobilitzacions fetes a les Balears quan es va intentar implementar un sistema semblant? 

Però tot això tant és perquè es veu que aquestes eleccions no van de decidir quins programes, quina ideologia, quines prioritats de gestió del país. Fa molts anys que vivim en un estat de semiexcepció permanent, des de molt abans del 155. Ho demostra el fet que ni en aquesta contesa electoral ni en l’anterior no hem posat sobre la taula l’acció que el govern ha dut a terme. Si el nostre vot no serveix per això, per verificar quines promeses s’han incomplert i quines no, és que no serveix per gaire. La sensació és que votarem segons el que siguem, que la identitat, ara sí, pesarà més que no pas la política. Exactament com a l’anunci de refrescos: ¿i tu de qui ets?