Uns Goya plurilingües
Almenys en el món del cine, s'imposen el seny i la meritocràcia
37768149 59
De les cinc pel·lícules amb més nominacions als premis Goya, dues estan rodades en castellà (El autor, de Manuel Martín Cuenca, 9, i Abracadabra, de Pablo Berger, 8), una en eusquera (Handia, de Jon Garaño i Aitor Arregui, 13), una en català (Estiu 1993, de Carla Simón, 8) i una en anglès (La librería, d’Isabel Coixet, 12). Estiu 1993 va ser l’elegida per representar la indústria espanyola en els premis de l’acadèmia de Hollywood i, lamentablement, no ha passat el primer tall, però, en el seu moment, ningú va posar el crit al cel pel fet que l’aspirant espanyola no estigués rodada en l’idioma comú. De la mateixa manera, no hi ha hagut cap rebot per part de ningú davant una pel·lícula rodada en eusquera i una altra en anglès a l’hora de les nominacions. Tot plegat hauria d’omplir-nos d’alegria perquè demostra que, almenys en el món del cine, s’imposen el seny i la meritocràcia: a veure si s’estén l’exemple en altres sectors. I a veure si certs representants del món del cine pensen una mica abans de parlar.
Ho hauria d’haver fet la productora Isona Passola quan, fa uns dies, crec que en un míting de Junts per Catalunya, va assegurar que d’Espanya només ens arriba misèria social, política i moral. Es va oblidar d’afegir que a ella li han arribat altres coses d’Espanya, com la pasta que van afluixar TVE i el Ministeri de Cultura per a les seves dues últimes produccions, Pa negre i Incerta glòria, dirigides pel mallorquí Agustí Villaronga. Per aquesta última, Passola va rebre 600.000 euros del ministeri i 800.000 de TVE, sumes gens menyspreables, sinó més aviat fonamentals a l’hora d’aixecar la pel·lícula. Es pot ser independentista, dic jo, sense necessitat de mossegar la mà que t’alimenta i comportar-se amb altiva ingratitud. I, per cert, espero que no hagi oblidat que Pa negre va ser el llargmetratge elegit fa pocs anys per l’acadèmia espanyola per anar als Oscars. No em sembla que l’odi dels espanyols cap als catalans en general i la senyora Passola en particular sigui especialment virulent.
Sempre hi haurà talossos que odiïn Espanya o Catalunya, però crec que la nostra Acadèmia està fent el que pot per desmuntar tòpics i normalitzar a la pantalla el que és normal en la vida real d’aquest país.
