Tots els afectes del desafecte

Semblava un amor boig. Una passió intensa, però passatgera. Una aventura tan efervescent com fútil. Però passen els anys i les enquestes certifiquen la pervivència d’aquest amor. Inassequible als errors i a les contradiccions. Es posa com a data de l’idil·li la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la rematada a una desafecció gestada a base de menyspreus i incomprensions mútues. Però res és tan senzill. I sota l’estelada s’hi amaguen afectes molt diversos. Amors fins i tot oposats, que ara caminen junts per ser més forts, esperant el moment de separar-se. 

El procés no s’entén sense l’afecte essencial. La defensa d’allò que conforma la identitat col·lectiva: llengua, cultura, història… En una Espanya que no ha sabut mirar-se i admirar-se en tota la seva diversitat, la uniformitat és el refugi dels conquistadors. Aquell «espanyolitzar els nens catalans» va ser més que una frase impròpia, va ser la verbalització de la desavinença.

Problema global

Al costat de la mirada clavada en el que vam ser i el que som, n’hi ha una altra que mira cap al futur. I no li agrada on anem. L’afecte rupturista ha atret tots aquells que, davant l’evidència d’un sistema injust, d’un model econòmic i social que ens vol esclaus, consumistes i alienats, busquen altres formes de gestió. I exploren alternatives més humanes i solidàries, allunyades de models podrits per la corrupció. El problema és global, però ¿per què no començar des d’aquí?

Notícies relacionades

'El Periòdic d'Andorra' publicarà una enquesta diària sobre el 21-D des d'aquest dissabte

Testosterona antiprocés

Sense estar tan intricat en la política, hi ha, simplement, l’afecte als meus. La necessitat de formar part d’un corrent col·lectiu, de no quedar-se’n fora, de ser on ara toca… I la llista no s’acaba. També hi ha altres afectes més foscos, més vils. Però no podem convertir-los en únics, ni fer-los extensibles a dos milions de persones.

Si es vol reparar la desafecció, alguns dels afectes que han confluït en el procés poden ser el motor d’una altra Espanya. Som molts, a un costat i a l’altre de l’Ebre, els que volem una societat més justa, igualitària i respectuosa.