Un altre Nadal

És el tercer Nadal allà. El mateix lloc. La mateixa distància dels seus. El mateix esforç. El mateix equip. Aquesta última setmana ha sigut especialment dura per a aquest grup d’homes i dones extraordinàries. Han passat set nits sense dormir. Van recórrer milles i milles cremant 32.000 litres de combustible. Navegant a contracorrent a la recerca d’una esperança. Tot això per una sola obsessió: salvar la vida de desenes de persones que estaven abandonades a la seva sort en alta mar.

Només aquesta setmana han sigut rescatades 640 persones. 640 éssers humans. 640 històries de vida, felicitat, patiment i sobretot supervivència. 640 refugiats que fugen amb por i esperen trobar l’abraçada d’una Europa teòricament acollidora que els ha abandonat. Només troben la mà d’aquest grup d’homes i dones extraordinàries: Proactiva Open Arms.

Només ells estan a l’altura. I sorprenentment malgrat la seva soledat no s’han rendit. Com sol dir l’ànima del projecte, Òscar Camps, hi ha dies tan terribles que voldrien ensorrar-se i plorar. Però no tenen temps per fer-ho. 

Aquests dies l’escoltàvem explicar que en una de les petites embarcacions detectades hi havia 254 persones. Entre elles vuit dones embarassades, nou nens i un jove paraplègic. La seva cadira de rodes a la maleïda embarcació m’ha quedat gravada a la memòria. Llançar-se al mar en aquestes condicions, en aquestes barques que gairebé sempre s’acaben enfonsant, que gairebé mai arriben a les costes, és el símbol més clar i dolorós del que està passant al nostre continent en ple segle XXI.

Enmig del no-res

És commovedor observar com va ser transportat per Proactiva. Estava immòbil dins de la llanxa. Gairebé inert. Esperant. Allà. Enmig del no-res. Potser pensant que el camí havia arribat al final. Potser esperant un miracle a les portes de Nadal. La missió número 37 de l’Astral, el vaixell de rescat de Proactiva Open Arms, està a punt de començar. Salpa en plenes festes de Nadal amb una vintena de voluntaris per recórrer durant 20 dies el Mediterrani central davant les costes de Líbia. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Com ja vam dir per aquí el 2015 i també el 2016…, els refugiats seguiran arribant. Seguiran llançant-se al mar. I si no hi és a prop Proactiva Open Arms en moriran molts més encara. És gairebé Nadal. L’Òscar i la resta de l’equip seguiran allà aquests dies com fa un any i com en fa dos.

Aquest Nadal una altra vegada aquest grup d’homes i dones extraordinàries tornaran a ser al mar Mediterrani els nostres ulls però també els braços de tot un continent que segueix necessitant rescatar la seva dignitat.