ANÀLISI

Enric VIII i Theresa May

Sobre el 'brexit', «no hi ha res acordat fins que estigui tot acordat», afirma la primera ministra britànica

1
Es llegeix en minuts
undefined41279231 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p171211193709

undefined41279231 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p171211193709

El brexit avança, però per part britànica ho fa com va començar, amb cops d’efecte, desacords, obligades genuflexions a Brussel·les i, com a conseqüència del reclinatori, un ball de dards que tard o d’hora acabaran al tauler de Theresa May. L’acord a què es va arribar a última hora la setmana passada per salvar les negociacions i passar al nou estadi anava acompanyat d’una escenificació que, per part britànica, no responia al seu contingut. Sectors conservadors es van afanyar a qualificar-lo de «capitulació». Hi ha una gran diferència entre un llengut Boris Johnson enviant fa mig any Brussel·les «a fer punyetes» sobre la factura que el Regne Unit haurà de pagar a la UE i una primera ministra acceptant ara el compromís que consta a l’Informe conjunt dels negociadors de pagar 45.000 milions d’euros per aquesta factura.

Notícies relacionades

A Londres el brexit s’ha mogut sempre en el terreny de les arenes movedisses. El negociador britànic, David Davis, rebaixava diumenge l’abast de l’acord dient que era només «una declaració d’intencions» i ahir, des de Brussel·les, se li recordava que era un acord entre cavallers i com a tal caldria respectar-lo. I també ahir, la primera ministra deixava anar aquesta frase: «No hi ha res acordat fins que estigui tot acordat», en la mateixa línia del seu cèlebre «brexit és brexit».

May va dir la frase durant la seva compareixença a la Cambra dels comuns, institució a la qual sembla al·lèrgica, almenys quan es tracta de la sortida del Regne Unit de la UE. Però també ahir va haver de prendre mesures per evitar una revolta de diputats, tant favorables com contraris al brexit. Va acceptar la creació d’una comissió amb atribucions per examinar i aturar canvis en la transposició de les lleis europees a les del Regne Unit si es fessin sense un degut escrutini. Això obeeix al possible abús dels anomenats poders d’Enric VIII, pels quals els ministres poden introduir canvis en la legislació secundària. I una altra rebel·lió es podria estar gestant perquè el Parlament pugui votar l’acord final. Amb raó el líder laborista, Jeremy Corbyn, demanava al Govern un «ja n’hi ha prou» de gesticulació, endarreriments i desgavells.