Tensió en el país centreamericà

Hondures, una crisi antiga

El futur passa per l'entesa entre els líders polítics per emprendre estratègies de reforma

2
Es llegeix en minuts
monmartinez41176929 anti government protestors shout slogans during a government171203174451

monmartinez41176929 anti government protestors shout slogans during a government171203174451 / Rodrigo Abd

Són poques les vegades que Hondures apareix a les notícies i quan ho fa sol ser a conseqüència d’una crisi, a vegades humanitària (com la de l’huracà Mitch) i altres, política. Aquesta vegada es tracta d’una crisi política fruit del discutit procés electoral del 26 de novembre en què competien el president de la República Juan Orlando Hernández, del Partit Nacional, que buscava la reelecció, i Salvador Nasralla, candidat de l’esquerrana Aliança d’Oposició Contra la Dictadura, auspiciada per l’expresident José Manuel Zelaya. El conflicte en qüestió va tenir l’origen en els dubtes que van emergir en l’escrutini, ja que si bé Nasralla tenia un avantatge de 5 punts amb el 57% de l’escrutini, després de diversos problemes informàtics Hernández va acabar guanyant per un 1,6% de diferència. Davant del sospitós escrutini, el candidat opositor va denunciar un frau en contra seu  i milers de ciutadans van sortir als carrers per protestar. De poc va servir el toc de queda del Govern i la repressió de l’exèrcit, que va causar set morts i dotzenes de ferits. 

Però més enllà de la baralla electoral, aquest contenciós té el seu origen remot en el cop d’Estat del 28 de juny del 2009 en què el llavors president Manuel Zelaya (en aquell moment del Partit Liberal) va ser destituït i expulsat del país per intentar reformar la Constitució per poder reelegir-se, i per la seva proximitat amb Hugo Chávez. Aquest episodi va generar una gran onada de protestes que van ser silenciadesper la repressió, l’arribada d’un president interí que va convocar eleccions, i la desaparició del tradicional Partit Liberal (que amb el Partit Nacional havien consolidat un sistema bipartidista durant gairebé un segle)  per donar llum a formacions d’esquerra que es van agrupar en l’Aliança d’Oposició Contra la Dictadura contra l’intent reeleccionista de l’actual president, el conservador Hernández. El més cridaner d’aquesta crisi, no obstant, és la inoperativitat del Tribunal Suprem Electoral, que 15 dies després de les eleccions encara no ha fet oficial l’escrutini, si bé ha assenyalat que el vencedor és Hernández. Davant aquesta tessitura, Nasralla i Zelaya van exigir primer la comprovació de 5.173 actes electorals que sospitaven dubtoses i ara demanen anul·lar les eleccions per frau. 

Notícies relacionades

Arribats a aquest punt, i després de 15 dies d’incertesa electoral i de les declaracions de la policia nacional de no voler emprar més la força contra la població civil, l’únic desenllaç perquè hi hagi una pau duradora a Hondures no solament passa pel recompte total de les actes o per organitzar uns nous comicis, sinó també per l’entesa entre els líders polítics. Aquesta entesa hauria de tenir com a objectiu establir unes regles electorals clares i també una nova agenda política que emprengués les reformes necessàries per lluitar contra la iniquitat i la violència que arrasa el país.  

Professor de Ciència Política de la Universitat de Girona.