La prostitució del criteri

Jo que vinc del món de la televisió, on he treballat més de 20 anys, us puc dir que el canvi que s’ha produït en l’univers de la publicitat és brutal. Abans treballàvem a fons els projectes. Una vegada fet el projecte, el posaves a la televisió, li donaves un temps i confiaves que tingués molt èxit i molt públic. És a dir, el que és l’audiència de tota la vida. Una vegada el programa s’assentava i ja tenia molta gent que el seguia, entrava la publicitat que hi posava els diners i que refermava el programa.

Ara les coses van al revés. Les grans empreses i la seva publicitat ja no busquen programes ni projectes. Van directament al públic. Busquen influencers amb un munt de seguidors i allà ens col·loquen la seva publicitat. Per al que no ho sàpiga, li explico que un influencer és aquesta persona, majoritàriament dona, que ho sap tot de tot. És divina, guapa i ens aconsella el millor del millor a través de les seves xarxes socials. Ja siguin ulleres, vestits, hotels, restaurants, bosses o perfiladors d’ulls. Són tantes les coses i tants els comentaris que ens podem trobar seguint aquestes influencers de moda que arriba un punt que una ja no sap què creure. It girls, youtubers o bloggers, l’important és tenir molta gent que et segueixi i milers de likes a les teves fotos i vídeos.

Un famós jugador de futbol que ens regala una foto amb el seu fill acabat de néixer, en realitat ens està fent publicitat de la marca de les seves vambes. L’altra es talla la melena perquè li ve de gust el canvi, però resulta que el saló de bellesa surt a tots els seus instagrams de l’últim mes. Els publicistes creuen que amb això guanyen més diners, i els influencers, més followers, però el que fan en realitat és confondre molt el personal.

Si jo segueixo una it girl perquè m’agrada molt el seu estil, quan veig que ja no m’ensenya unes ulleres de sol, sinó 50 ulleres de sol o que em castiga  amb  it girl hashtags . És com l’amor de pagament. Doncs el mateix passa amb aquestes noies. Venen el seu criteri per diners. No hi ha res que sigui veritat en elles. Tot és fals. De sobte totes les influencers porten les mateixes ulleres de sol, la mateixa bossa i tenen el mateix descompte a la mateixa web. ¡I totes mengen sushi! Sempre el mateix. Elles diuen que està boníssim, però jo començo a sospitar que és d’attrezzo.

Després hi ha l’influencer de veritat. El que diu les coses perquè les sent i perquè, d’alguna manera, saps que seria incapaç de cobrar per recomanar-te una truita del patates d’1,50 euros del bar gallec del seu barri. influencerI també perquè no té un instagram on no penja cada setmana 80 fotos de 80 truites de patates de diferents bars.

Aquest és el cas de Quim Monzó, que recomana coses de tant en tant en entrevistes o a Twitter. Amb els ulls tancats me’n vaig a menjar aquella truita de patates i, efectivament, és la millor que he tastat en anys. ¿Què diferencia aquest senyor de les influencers? Per començar, el tipus té credibilitat. Diu les coses sense cobrar i després no va dient cada cinc minuts que absolutament tot és meravellós. Em pregunto, ¿quan trigaran a adonar-se d’això les marques i quan començaran a funcionar al revés? 

Proposo, que per donar més joc, els influencers Que de sobte obrin el meravellós paquet que els arriba a casa i que en lloc de dir que és diví, l’estampin contra la paret i ens diguin que és una merda. Entenc que les companyies publicitàries no volen això per als seus productes, però ¿i per a la competència? ¿Potser seria més intel·ligent pagar algú perquè digui que el producte del veí no mola gens, no? Jo almenys riuria més. Perquè n’estic molt farta de tanta influencer enganxosa, divina i megaultracorrecta. Aquestes fotos amb aquests morrets. Totes tallades pel mateix patró. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Jo no soc cap influencer, això és evident. Però m’agrada que em segueixin i des d’aquesta humil columna reivindico el dret de ser un mateix. De dir que el nou bar del barri és un horror o que la vermuteroa La Morera del Raval és genial encara que només tingui 75 seguidors d’Instagram . De sortir de casa sense maquillar i penjar fotos sense filtre. D’anar vestida com una hortera o portar un xandall de veritat, dels que queden malament. Això que porten les fashion bloguers no són xandalls. I de ser zero graciosa i de sobte tenir un mal dia i anar a una estrena amb texans. I de promocionar la pelu del meu barri perquè la meva Pili és la millor perruquera del món i el meu gimnàs de només dones (Dona10) perquè és el millor lloc per fer pilates sense que cap tio bavós em miri el cul.  

Ho dic perquè vull, perquè puc i perquè ningú em paga. Soc lliure. El dia que algú m’ofereixi un sol euro perquè em dediqui a parlar bé del seu negoci o de la seva marca, aquell dia em convertiré en… ¿com se’n diu? Una hater. Doncs això.