No dona per a més

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp37304207 gente  kiko hernandez instagram170215171706

zentauroepp37304207 gente kiko hernandez instagram170215171706

Ha costat bastant, però sembla que l’audiència ja no pot més de Sálvame i de Gran Hermano. Les audiències es desplomen: es diu que Sálvame el xaparan el mes de febrer vinent i que l’última edició de Gran Hermano, pomposament batejada com a Revolution, perd espectadors a cada emissió, fins al punt que Paolo Vasile, capitost de Tele 5, ha parat la següent entrega de Gran Hermano Vip, que era com l’altra, però amb unes quantes celebrities de pacotilla. I veurem què passa amb el programa Supervivientes, que fins ara sobrevivia a base de concursants deshidratats o amb hipotèrmia, atacs d’histèria d’algun participant i alguna massissa en tanga amb tot el seu interès personal focalitzat al darrere.

Espanya és el país en què més ha durat Gran Hermano, davant la incomprensió de qui això firma. No he entès mai a qui podien interessar les afliccions d’una colla d’analfabets funcionals a la recerca d’una fama i d’una fortuna que, per regla general, se’ls mostraven esquives. A part de Kiko Hernández, que va ascendir a base de mesquinesa i mala bava de concursant a tertulià –sembla que s’emporta un quart de milió d’euros anuals amb les seves aparicions televisives–, ¿qui se’n recorda dels altres participants, de les seves històries d’amor en directe, de les seves enrabiades, de la seva desesperació per ser algú? 

No s'ha de cantar victòria. 'Sálvame' i 'GH' poden ser substituïts per propostes encara més letals per a la psique dels espanyols

Notícies relacionades

Amb una mica de sort, un dels nois posava un bar al seu poble al qual la gent deixava d’anar quan el subjecte ja no era famoset. O algunes noies podien sortir despullades a Interviu i treure’s uns quants euros. Però això era tot. Per regla general, els concursants d’un any enviaven a l’oblit els de l’any anterior, i així successivament. La sensació que un tenia al veure el programa era la d’estar en un restaurant no gaire bo i haver d’aguantar, a sobre, l’estèril conversa a crits dels de la taula del costat. I, no obstant, la gent s’hi enganxava, potser pel consol d’observar un grup d’homínids més tontos que un mateix. O perquè, com assegurava sense rubor Mercedes Milá, allò era un experiment sociològic d’alta volada.

Però no s’ha de cantar victòria. Sálvame i Gran Hermano poden ser substituïts per propostes encara més letals per a la psique dels espanyols. Jorge Javier Vázquez ja en deu estar maquinant alguna en aquest sentit, no ho dubtin.