Anar al contingut

Petit observatori

La noia que va brodar per als seus avis

La noia que va brodar per als seus avis

Josep Maria Espinàs

Temps enrere, alguns il·lustres personatges es van dedicar a parlar malament de les dones

Tinc emmarcat al rebedor de casa un quadre que és un brodat. Un gran brodat, de considerable amplada. Havia de donar molta feina per acabar-lo. Un paisatge amb diversos personatges que componien el que se’n pot dir escenes bíbliques. 
    

I allò que més m’impressiona d’aquesta obra és la paciència que devia tenir la noia que anava ­brodant aquest tapís. Un dia en feia un fragment, l’endemà un ­altre. 
    

Aquell passar el temps no tenia res a veure amb els nostres passatemps. De la mateixa manera que els tractes familiars radicalment diferents. Reproduiré per als lectors d’aquest diari el text de la dedicatòria que fa als seus avis aquella noia de l’any 1847. «Emilia Arús lo dedica a Sus Señores Abuelos».
    

Quins temps, quins tractes. Anem pel camí dels dos-cents anys d’unes noves formes de vida que eren acceptades o, més ben dit, exigides, per un patró que era bàsic en cada àmbit social. Havia de passar bastant temps perquè les dones adquirissin una sèrie de drets socials, laborals, sexuals, econòmics i polítics. Dones policia, dones presidentes de partits i de governs. Dones periodistes i directores d’empresa. Qui analitza el llibre que m’agradaria publicar és la meva editora.
    

Temps enrere, alguns il·lustres personatges es van dedicar a parlar malament de les dones. Sovint a través de les seves obres més importants. És el cas de la tragèdia d’Eurípides, on es proclama que les dones sempre han estat una càrrega feixuga per al destí dels homes. 
    

En la més cèlebre obra de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha l’escriptor li fa dir que no se sabia que, arreu del món, hi hagués ni una sola dona que fos bona.
    

Sempre que surto de casa passo per davant d’aquell gran brodat que una noia va fer per als seus  «Señores Abuelos». Com m’hauria agradat que ara pogués trucar a la porta de casa. 

0 Comentaris
cargando