¿Només Ratko Mladic?

La condemna a l’antic cap militar dels serbis de Bòsnia, Ratko Mladic, és un triomf de la justícia universal, de l’existència de crims que per la seva gravetat no poden ser amnistiats i de la determinació de perseguir-los per tot el món. Mladic es passarà la resta de la vida a la presó per tres d’aquests crims: genocidi (el tribunal considera provat que n’hi va haver a Srebrenica el juliol del 1995), crims de guerra i crims de lesa humanitat  la resta de Bòsnia i Hercegovina.

Espanya, un dels països que s’ha felicitat per la sentència, va limitar en dues ocasions –una amb el PSOE, el 2009, i una altra el 2014, amb el PP– la capacitat de la nostra justícia d’investigar i processar delictes sota els principis de la justícia universal. Abans del cop de destral, l’Audiència Nacional va perseguir els crims del xilè Pinochet, cosa que va resultar clau per a la seva detenció a Londres. També va actuar en el cas del militar argentí Adolfo Scilingo, condemnat a Espanya a 640 anys de presó per crims contra la humanitat. Però el que ja no va agradar al PSOE i al PP és que la justícia espanyola s’interessés pels crims al Tibet. Estava en joc la relació amb la Xina, la segona potència econòmica mundial després dels Estats Units.

Mladic és un assassí responsable de més 100.000 morts i de milers de violacions. Mereix la presó, igual que la mereix Radovan Karadzic, el seu cap polític, i com la mereixien els ja difunts presidents de Sèrbia, Slobodan Milosevic, i Croàcia, Franjo Tudjman. El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) tancarà les portes el 31 de desembre amb la feina judicial feta, més enllà d’alguns casos concrets que podrien ser discutibles.

La desaparició forçada no prescriu

La justícia s’aplica millor als que perden una guerra o són descavalcats del poder per algun tipus de revolució. La victòria t’erigeix en jutge i redactor de la història. És el que va passar a Espanya durant el franquisme. És més fàcil veure un Mladic a l’ull aliè que un Franco en el propi. La persistència de més d’111.000 desapareguts segueix sent un crim de guerra. La desaparició forçada no prescriu, no és amnistiable.

¿Què és el que celebrem amb Mladic? Els acords de Dayton que van posar fi el desembre del 1995 a 44 mesos de guerra a Bòsnia i Hercegovina, i que van comptar amb el suport polític dels principals membres de l’OTAN, els mateixos països que van impulsar a l’ONU la creació del TPII. A més de fer callar les armes, ¿van aconseguir la pau?

Dayton ni tan sols va tenir la decència d’aplicar una justícia poètica. La martiritzada Srebrenica va queda de la banda de la Republica Srpska (entitat sèrbia de Bòsnia i Hercegovina) que suposava acceptar un guany territorial per als genocides. Va passar el mateix a Foča, capital de les violacions de milers de dones: va quedar al mapa dels violadors. Aquesta pau sense principis és la causa que Bòsnia segueixi atrapada en un cercle de dolor, impedida per funcionar com a país.

El bisbe sud-africà Desmond Tutu, premi Nobel de la pau el 1984, es pregunta per què no es persegueix, com a mínim per crims de guerra, George W. Bush, Tony Blair, Donald Rumsfeld i altres destacats falcons. La invasió il·legal de l’Iraq, basada en mentides sobre les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein, ha causat la mort violenta a més 200.000 civils, xifra que la revista mèdica The Lancet multiplica per tres a l’incloure l’impacte de la guerra en el sistema de salut.

Un bon fiscal podria imputar-los també per la guerra civil a Síria, un efecte col·lateral de l’Iraq. Aquí, els morts superen els 480.000. Són molts més que els causats per Ratko Mladic. I hi ha més crims: els del Mediterrani, per exemple.

¿Comencem per Espanya?

Notícies relacionades

L'exgeneral Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua per genocidi

Ratko Mladic, el 'carnisser de Srebrenica'

Finalitzat el TPII, els delictes inclosos en els principis de la justícia universal passen al Tribunal Penal Internacional (CPI), també a l’Haia. Va ser creat a Roma el 1998 amb 120 vots a favor, 21 abstencions i set en contra. Va entrar en vigor l’1 de juny de 2002. Entre els que van votar-hi en contra hi ha els EUA, Israel i la Xina. Rússia va retirar la seva firma després per protegir-se del que havia passat a Ucraïna. Dels 22 casos investigats per la TPI, tots són africans.

El general Mladic mereix podrir-se a l’infern, però no hauria d’estar sol. Un dels principis de la justícia universal, que neix com a necessitat de rehabilitació ètica després de la segona guerra mundial, és la persecució global dels delictes més greus. L’objectiu és transmetre a tot tipuus de psicòpates el missatge que mai estaran segurs, ni tan sols dins de les seves fronteres. Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia han tancat un capítol de la seva història, ara ens toca a nosaltres. ¿Comencem per Espanya?