La salut atmosfèrica de Barcelona

Barcelona es troba en una franja perillosa de la contaminació ambiental causada per l’impacte del trànsit, per sobre dels valors que marquen la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut pel que fa a les emissions de NO2 i a les partícules en suspensió PM-10.

    

A principis d’aquest any, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament de la capital van dissenyar un ambiciós pla de xoc contra la pol·lució que es posarà en marxa en una primera fase divendres que ve, però que té l’objectiu, en el termini de 15 anys, de rebaixar la càrrega contaminant un 30%. Una sola xifra serveix per entendre la magnitud del problema: unes 3.500 persones moren a l’any a l’àrea metropolitana a causa de la contaminació.

    

La primera mesura, innovadora a Espanya, serà la prohibició de circular a l’enorme zona denominada de baixes emissions durant els episodis que la Generalitat defineixi com d’elevada pol·lució atmosfèrica. Els vehicles afectats (i multats amb 100 euros si no respecten la norma) seran els que no disposin de l’etiqueta ambiental d’identificació de la DGT en funció del seu potencial contaminant.

    

Aquests episodis es donen com a molt quatre vegades a l’any de mitjana a la ciutat, i serà quan n’hi hagi que podrem calibrar l’eficàcia d’una mesura que és un primer pas important no tan sols per evitar mals majors en les situacions crítiques sinó també per conscienciar la població: avui, la col·locació de plafons informatius ja adverteix els conductors de les restriccions futures. Quan arribi el moment, un dispositiu de la Guàrdia Urbana s’encarregarà de la supervisió, que el 2020 es preveu que sigui de videovigilància automàtica per evitar la circulació permanent dels vehicles sense targeta de la DGT.

    

Queden serrells per concretar –com la prohibició, encara no efectiva, sobre les motos i determinats camions i furgonetes, així com la incidència en els vehicles estrangers– i queda per veure com funcionaran les mesures complementàries, centrades en la promoció del transport públic i l’increment d’aparcaments dissuasoris fora de l’àrea metropolitana, però l’aposta que s’inicia vol frenar un problema urgent. En benefici d’un aire més respirable i d’una qualitat de vida més elevada per a tothom.