ANÀLISI

'ARA San Juan': les últimes hores

Mentre hi pugui haver tripulants del submarí argentí amb vida, res hauria d'importar més que intentar agafar-se a l'última espurna d'esperança

1
Es llegeix en minuts
Imatge facilitada per l’Armada argentina del submarí ’ARA San Juan’, desaparegut a l’Atlàntic. / AMO (EFE)

Imatge facilitada per l’Armada argentina del submarí ’ARA San Juan’, desaparegut a l’Atlàntic. / AMO (EFE) / ... (EFE)

El principal enemic d’un submarí enfonsat és el temps. En dos dies sona l’alarma, en una setmana es comencen a acabar les entrades, al llindar dels 10 dies es perd l’aire i l’esperança de seguir amb vida. Només queden per tant les últimes hores perquè la història del submarí argentí ARA San Juan surti de la tragèdia.

    

Des que el 15 de novembre se li va perdre la pista, la recerca angoixant ha estat plena de misteris i de retrets. Des de la constatació que el ministre de Defensa del Govern de Mauricio Macri es va assabentar de la desaparició per la premsa al reconeixement tardà de l’explosió, alguna cosa funciona profundament malament a l’Armada argentina, més enllà del submarí. Però mentre hi pugui haver gent amb vida, res hauria d’importar més que intentar agafar-se a l’última espurna d’esperança.

    

«Una explosió anòmala, curta i violenta». Però encara no està tot perdut. Aquesta història comença a assemblar-se molt a la tragèdia del submarí rus Kursk, que l’any 2000 va explotar i va quedar submergit al fons del mar de Barentsz amb 118 vides. A diferència d’aquell, l’ARA San Juan no porta armament nuclear i el nombre de tripulants es redueix a 44.

    

Però dues lliçons sorgeixen d’aquella tragèdia. La primera, ja apresa, és que el Govern rus no va permetre l’ajuda estrangera per trobar-lo. Encara que els submarins, per naturalesa –i més si exploten–, guardin secrets de guerra, en el cas argentí la força de rastreig internacional és massiva. Des dels Estats Units fins a França, Alemanya i fins i tot el Regne Unit, al qual l’Argentina segueix reclamant les Malvines, hi participen com si els en depengués la vida.

La carta de Kolesnikov

La segona és que, quan tres anys després es van recuperar les restes del Kursk, el cadàver del tinent Kolesnikov guardava un secret: juntament amb 22 tripulants més va sobreviure a l’explosió i va esperar sis dies en una cambra estanca, fins que es va quedar sense llum i sense aire per seguir escrivint la carta que va guardar a la seva butxaca.

Notícies relacionades

    

Ara, aquesta és l’esperança de les últimes hores.