El cine de terror està d'aniversari

Ahir va fer 10 anys que es va estrenar [Rec] (2007). I el mes passat va fer 10 anys de l’estrena de L’orfenat (2007). Em nego a permetre que aquests dos aniversaris es perdin en el vendaval d’aniversaris i homenatges que arrasa cada dia el nostre timeline. Bàsicament perquè hi ha molt a celebrar.

El meu idil·li amb les dues pel·lícules ha sigut intermitent. En alguns moments les he estimat. En altres he pensat que no n’hi havia per a tant. Ara crec, sincerament, que són immenses i que els dec una part important del meu amor al cine fantàstic i de terror i del que sé sobre els dos gèneres. Però això no té importància. El que és fonamental és que tothom sàpiga (i celebri) que compleixen anys dues de les pel·lícules de terror més importants d’aquest  segle, bàsiques per entendre els corrents del gènere en l’última dècada.

La importància del debut de J. A. Bayona i de la primera pel·lícula codirigida per Jaume Balagueró i Paco Plaza és inqüestionable. No hi ha llista internacional de les millors pel·lícules de terror del segle XXI que no les inclogui i les situï en els primers llocs. Directors de diferents nacionalitats les reconeixen com a influència, i a més és facilíssim detectar la seva empremta en incomptables pel·lícules. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Molt diferents entre si, El orfanato i [Rec] formen un díptic perfecte que sintetitza dues de les tendències més clares del gènere dels últims 10 anys, en l’activació de les quals totes dues han sigut fonamentals. La cinta de Bayona, impressionant conte gòtic de fantasmes amb una de les escenes més belles del cine de terror (Laura juga a Un, dos, tres… ¡Pica paret!), condensa aquest corrent nostàlgic i revisionista que ens ha descobert tota una generació de cineastes profundament coneixedors i enamorats del gènere. La de Plaza i Balagueró, a més de tenir la nena Medeiros, un dels meus monstres favorits, és vital per entendre el modern cine de gènere que simula el terror en directe i incorpora la tecnologia mòbil com a recurs narratiu.

Allunyem la modèstia i sortim a comprar un pastís d’aniversari. Celebrar Halloween i no celebrar aquest aniversari no tindria cap sentit.