Petit observatori
El plaer de poder cantar
Les cançons poden ser un mitjà tan senzill com poderós per animar molta gent
zentauroepp40933223 cassa girones avis d una resid ncia ensenyen can ons gir171122171857 /
He llegit a EL PERIÓDICO una notícia que m'ha agradat molt. Els estudiants de l'Institut Cassà de la Selva recuperen la memòria musical dels avis del geriàtric per a l'arxiu digital Cantut.La proposta d'Albert Massip sembla que és un èxit. S'hi han incorporat alumnes de pares immigrants nascuts aquí.
Jo em vaig enamorar de les cançons quan era adolescent, però l'interès va créixer quan es va posar en marxa la Nova Cançó. En un temps de cançonetes més o menys tòpiques que invadien les ràdios, les cançons que desvetllaven realitats socials, i a més ho feien amb intenció lírica o literària, van obrir un camí paral·lel a la ja arrelada cançó francesa.
Sentir cantar un rossinyol és molt bonic, potser entendridor. Sentir cantar un grup de persones que tenen una experiència madura de la vida és sentir que la passivitat és, per definició, una trista renúncia.
Gabriel y Galán no va ser, per a mi, un gran poeta, però aquesta petita exageració em sembla suggestiva: "una alma sincera lo único que siente es lo que canta". A mi m'agrada, cantar. Vaig ser feliç interpretant algunes cançons en públic, en aquells temps llunyans dels Setze Jutges. I no he oblidat algunes cançons franceses i angleses.
"I jo me'n vaig, clopin, clopan, enmig del sol i enmig del vent. Com arrenca el vol una oreneta la vida fuig massa de pressa..."
Quin inconscient va crear la moda de convertir el bellíssim i alegre i vital Cant dels ocells en un lentíssim cant funeral. Per favor, quan em mori allibereu-me d'aquesta manipulació.
