La inestabilitat també arriba a Alemanya

Als molts factors desestabilitzadors que conflueixen a Europa, ara s’hi suma el col·lapse de les negociacions per formar Govern a Alemanya. Els seus efectes poden ser devastadors. Angela Merkel, defensora de l’estabilitat, pot veure com s’escurça la seva carrera per no haver pogut configurar una majoria amb la suma del seu mateix partit, la seva versió bavaresa, els liberals i els verds. La confluència de formacions tan diferents no era pas fàcil, però era possible. Tots havien cedit en qüestions que semblaven intocables, però la inexplicada retirada liberal, presa pel que sembla quan encara s’estava negociant, ha sigut un torpede a la fràgil línia de flotació. Correspon ara al president Frank-Walter Steinmeier decidir què s’ha de fer. Cap de les alternatives és bona. No ho és la d’un Govern en minoria. Tampoc ho és la repetició de la gran coalició amb els socialdemòcrates de l’SPD, que ja van pagar una factura molt severa en les últimes eleccions per haver governat amb els democristians. A més a més, el partit necessita una profunda reflexió interna, i una nova aliança de govern amb Merkel ho impediria. Malgrat tot, la pitjor alternativa és la repetició de les eleccions, una cosa insòlita a Alemanya. El beneficiari net d’haver de tornar a les urnes seria amb tota probabilitat el partit de dreta radical i xenòfob Alternativa per a Alemanya, que ja en els recents comicis va obtenir el 13% dels vots.  I la perdedora, la mateixa cancellera.