L'absurditat del boicot en l'era global

És urgent buscar una manera millor d'expressar el malestar per la gestió política dels dirigents catalans

1
Es llegeix en minuts
 

  / FERRAN NADEU

Els experts, els sindicats, els empresaris (siguin extremenys o catalans) coincideixen a assenyalar l’absurditat del boicot que des d’alguns fòrums de les xarxes socials s’ha proposat contra els productes catalans arran de la fracassada declaració d’independència. Josep Borrell va ser el primer d’advertir-ho. En primer lloc, per la dificultat que té avui localitzar un producte. ¿D’on és una sopa amb un accionariat a la borsa de Londres, la seu social a Barcelona i la fàbrica a Càceres i fabricada amb primeres matèries de Múrcia i Badajoz? En segon lloc, perquè les empreses són els seus accionistes i els seus gestors però també, i fonamentalment, els seus treballadors. Si l’empresa va malament, ¿qui en patirà les conseqüències i quina ideologia tindrà? Amb l’estadística a la mà, hi ha més d’un 50% de potencials víctimes que ni tan sols han votat opcions independentistes. I en tercer lloc, el boicot és absurd perquè no arregla res i arrossega a un mal funcionament general de l’economia en el conjunt d’Espanya i en la totalitat dels sectors afectats. Com ha explicat un empresari, que es vengui menys cava també és dolent per al que es produeix a Extremadura. Cal, doncs, posar fi com més aviat millor a aquesta absurda espiral i buscar altres maneres d’expressar millor el malestar amb els dirigents catalans.

Aquesta reflexió no és obstacle en tot cas per denunciar els verdaders responsables d’aquest embolic, que són els dirigents de la Generalitat fins a l’aplicació de l’article 155. O van mentir intencionadament –cosa que el 21-D pot ser degudament sancionat a les urnes– al negar les conseqüències reals de les seves decisions polítiques o ni tan sols van ser capaços de calcular-les, la qual cosa els inhabilitaria per tornar a governar, no per les seves idees sinó per la seva imperícia. Les dades són clares i el flux comercial interregional arriba gairebé als 40.000 milions d’euros, una xifra que els consellers d’Economia o d’Empresa tenien l’obligació de posar al damunt de la taula del Consell Executiu abans que es prenguessin determinades decisions. Aquesta és la missió dels governants i no simplement doblegar-se a les demandes dels sectors més exaltats d’una societat per evitar ser acusats de traïdors. I aquesta és la dinàmica que no es pot tornar a repetir encara que es defensi qualsevol ideologia.