Discriminació de gènere davant els tribunals

Societat masclista, justícia masclista

El 'cas La manada' revela la falta de formació especialitzada dels jutges en el maltractament a dones

2
Es llegeix en minuts
fcasals40969498 opinion  ilustracion  de leonard  beard171116193254

fcasals40969498 opinion ilustracion de leonard beard171116193254

El jutge del cas La manada no ha admès com a prova uns missatges en què queda clar que aquell grup d’homes havia planejat violar una dona. I que ja havien violat abans: per això parlen de «les violacions» en genèric. No obstant, aquest jutge sí que ha admès com a prova el seguiment de la víctima per part d’un detectiu privat l’informe del qual prova que la dona va ser resilient i que, en un acte de valentia lloable, es va negar a enfonsar-se. Que va fer el que li van recomanar els psicòlegs: fer el possible per seguir sent persona.

Els advocats i el fiscal esgrimeixen la mateixa prova: un vídeo on es veu una noia completament immòbil i amb els ulls tancats. Cinc homes la penetren bucal i analment i sense preservatiu. En cap moment li demanen consentiment. En cap moment aquella noia parla. L’advocat dels enjudiciats diu que en aquell vídeo no s’aprecia violació ¿A quin cap humà li sembla que una relació en què la dona no es mou, no parla i no obre els ulls és una relació sexual normal? A un necròfil o a un violador. ¿I quina persona no comprèn que una noia de 18 anys violada no només pot sinó que s’ha de recolzar en els seus amics? Només un psicòpata que no té empatia.

Notícies relacionades

No entro en la qualificació de l’advocat. En el dret de defensa s’ha de defensar. Però: ¿presentar un vídeo de seguiment a la víctima? ¿I admetre’l? ¿Per a què i per què? No estem en un procediment laboral on algú fingeix una baixa i l’enxampen fent pònting. Parlem d’una violació. No s’entén el motiu d’admissió d’aquella prova. L’Estatut de la Víctima del Delicte deixa clar que no s’ha d’utilitzar la vida privada de la víctima per qüestionar la seva condició de tal. En dret laboral quan una persona està de baixa per depressió, no s’admeten informes de seguiment per provar que està molt contenta i surt de festa. Em diuen que la prova s’admet només perquè la defensa no es queixi que no li admeten proves. Aquest argument no és creïble, ja que el jutge ha permès preguntes a la víctima de l’estil «¿com podia penjar aquelles fotos a Facebook si tan traumada estava?». Em diuen que les proves s’admeten per quantificar indemnització (si no hi ha trauma, no s’ha de pagar). L’argument és banal i absurd... ¿des de quan un trauma es jutja sense un metge que el certifiqui, a partir de quatre fotos fetes per un detectiu, pagat –per a més escarni– pels acusats? 

El 2000, el CGPJ va reconèixer la importància de la formació especialitzada dels jutges en matèria de violència masclista. Molts operadors jurídics han reclamat una especialització que no es materialitza. Perquè la falta de formació dels professionals o la influència dels estereotips revictimitzen la víctima. Primer en l’agressió i després en un jutjat. Aquest judici posa de manifest que necessitem una societat i una justícia que escoltin les víctimes. Que no neguin les seves històries i les desprotegeixin.