Els mateixos drets per la mateixa feina

Ha tornat a passar. La justícia europea ha tocat la cara als legisladors espanyols en matèria de drets laborals, i aquesta vegada en una qüestió tan bàsica com la prestació per desocupació, amb l’acusació de fons que s’aplica de forma sexista. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va publicar dijous passat una sentència que obligarà a modificar el sistema de càlcul de les prestacions per atur a les treballadores que tinguessin un contracte parcial amb un tipus de repartiment de la jornada del que denominen tipus vertical: 20 hores a la setmana, per exemple, però en comptes de fer-ne cinc de dilluns a divendres, se’n treballen vuit el dilluns, vuit el dimecres i dues el divendres. 20 hores que cotitzen igual que la mateixa part del que té un contracte a jornada completa, però que fins ara no li donaven el mateix dret per  cobrar l’atur. 

No és un tema menor, ni de poca quantia. Afecta milers de treballadores i vulnera el dret a la igualtat. En el cas que ha motivat aquesta sentència, la treballadora a l’atur que ha aconseguit la sentència europeu passarà de cobrar els 120 dies que li va assignar en el primer moment el servei públic d’ocupació a 720 dies.

La contínua referència a les treballadores al citar la sentència es deu al fet que un dels seus principals fonaments és que aquest sistema espanyol de càlcul s’aplica a un tipus de contracte que s’utilitza majoritàriament per a ocupció femenina. Tant és així que el TJUE col·loca com a principal argument per anul·lar la normativa espanyola el seu caràcter contrari a la igualtat de tracte entre sexes.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La reguera de sentències europees que obliguen a modificar la legislació laboral espanyola podrien fer pensar que al citat tribunal hi ha una sèrie de jutges molt decantats cap a la part social. Però aquest argument cau pel seu propi pes perquè no passa el mateix amb les lleis d’altres països del mateix àmbit. En canvi, sí que passa amb altres normes espanyoles, com les referides al sistema hipotecari o la defensa dels consumidors en general, que són també algunes de la més esmenades des d’Europa.

La part més sagnant que subjau després de la sentència del TJUE és la persistència d’un tracte discriminatori envers les dones en l’àmbit laboral, no només a l’hora de cobrar menys per fer la mateixa fina, sinó també per disfrutar de menys drets malgrat treballar i cotitzar les mateixes hores que un home. Les últimes dades de salaris a Espanya referides al 2016 apunten a una lleu reducció en xifres absolutes de la diferència del sou mitjà entre sexes. Però que ningú s’enganyi, l’acostament es basa molt més en la caiguda del sou masculí que no en el lleu augment del femení. Així no.