Llista única i despropòsits

Ara que es compleixen 40 anys i 400 títols de la col·lecció Narrativas históricas d’Edhasa, potser és moment de recordar la tesi que suporta la més gran novel·la de tots els temps, Guerra i pau. Molt abans que Toynbe, encara que amb menys detall, Tolstoi concep la història com un seguit de vaivens, de fluxos i refluxos que sorgeixen qui sap d’on, s’expandeixen i acaben per recular.

Opinió exprés (Auto)

Títol opinió (Auto)

Títol opinió (Auto)

Autor (Auto)

Càrrec (Auto)

A la llum d’aquesta concepció, sembla que les reserves d’energia independentista s’esgoten per moments. Els militants de l’ANC se’n queixen, la confusió i la incertesa s’infiltren en el que fins fa poc era determinació. Els auguris amenacen la majoria. Se suposa que el constitucionalisme avança en tots els fronts mentre s’encalmen les aigües del tsunami independentista. Potser només és un temor. La partida de l’21-D, encara està lluny de decidir-se. Se l’endurà qui s’afanyi més a esmenar els seus despropòsits. La repressió no és bona per l’estat. El sobiranisme es presenta desproveït de qualsevol esbós de programa que no apel·li a la resistència, a la defensa i l’emergència nacional. ¿Es possible eternitzar l’emergència? ¿I si deixen anar els presos durant la campanya electoral, què?

Notícies relacionades

ERC dona un altre cop de porta a la llista de Puigdemont

Exconsellers presos sospesen desmarcar-se de la DUI com va fer Forcadell per sortir de la presó

La idea de la llista única topa amb l’enorme escull de la divisió de JxSí. Al llarg de la legislatura el maximalisme va unir les forces independentistes, però al final Puigdemont va xocar amb la rebel·lió de part dels seus quan pretenia l’aterratge suau de les eleccions. Victòria pòstuma dels antiprocessistes, DUI, 155, la present partida d’escacs jugada amb guants de boxa.

Constatada la divisió, la llista única només tindria sentit si el programa passés de màxims a mínims. Tan sols deixar constància, en aquest final d’etapa, del suport a la idea de l’estat propi. Això i prou. Ni tan investir president. Un comptador final, i al cap de tres mesos sense president, eleccions normals i retorn a la política dels polítics, no de les masses. Això que es produirà igualment, però de seguida, sense la llista única.