Adolescents tots

Hi ha llocs on l’adolescència no existeix, es passa de la infantesa a l’assumpció de responsabilitats pròpia de l’edat adulta sense aquest trànsit etern que caracteritza les societats occidentals. De fet un dels elements del xoc cultural entre els fills de la immigració i els seus pares és el punt de vista oposat que tenen ambdues generacions sobre aquests anys de vida en els quals els progenitors consideren que nois i noies ja haurien de ser més responsables i en canvi ells reclamen el dret a ser com els altres, a viure durant un cert temps (cada cop més llarg) amb els nivells de protecció dels infants i els privilegis dels adults però sense haver d’assumir càrregues tan pesades com el treball o la presa de consciència del que és la cruesa de la vida dels seus pares. No és una actitud pròpia només d’aquest grup específic, de fet ells no fan altra cosa que integrar-se en la cultura generalitzada. Ho deia en una entrevista en aquest diari Enrique Mesa, el professor de filosofia que està recollint firmes per tirar enrere les retallades en la matèria imposades per José Ignacio Wert: vivim en una època molt adolescent.  

Entretots

Títol del tema (Auto)

Notícies relacionades

Enrique Mesa: "Sense pensament crític no hi ha democràcia"

Naturgy: no tots els fons són iguals

Subtítol del tema (Auto)

Enrique Mesa també ens alertava del perill que suposa tenir uns joves que creixen sense assignatures que els vertebrin el pensament, sense que els ensenyin el veritable exercici de llibertat, que no és altre que el sentit crític. Sentit crític davant d’allò que el nostre entorn considera criticable però també davant de qualsevol ideologia, pensament o proposta que es presentin com a veritats emprant arguments fal·laços. Som en l’era de les mentides i és més necessari que mai aprendre a desmuntar els enganys per no caure en la trampa de comprar a cegues qualsevol idea que ens venguin, sobretot quan aquestes ens arriben d’aquells que considerem els nostres. I més ara que el mòbil colonitza les idees, sentiments i creences d’aquests nois molt abans que hagin après a formar-se ells mateixos una idea del món. La filosofia és l’extrem oposat als dogmes de fe. Fer-se gran, créixer, és assumir aquesta complexitat de la vida.