Editorial

La força de la llei

La sortida en llibertat de Carme Forcadell desmenteix les acusacions de falta d'independència judicial

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40800414 graf249  barcelona  03 11 2017   la presidenta del parlament171103124133

zentauroepp40800414 graf249 barcelona 03 11 2017 la presidenta del parlament171103124133 / Andreu Dalmau

Per als que tenien dubtes sobre la independència dels jutges i desconfiaven  de la llei com a mètode de resposta al desafiament unilateral de l’independentisme, la declaració dels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament és un exemple a  considerar. La presidenta Carme Forcadell i la resta dels encausats van quedar en llibertat, la majoria després de pagar una fiança. El jutge del Tribunal Suprem va prendre una decisió diferent de la jutge de l’Audiència Nacional perquè diferent va ser també l’actitud dels investigats, seguint en aquest cas el bon consell dels seus advocats. El fet substancial és que en aquestes declaracions van acceptar les regles del joc. En primer lloc, perquè van respondre a les preguntes de les parts, no només a les dels seus advocats. Van decidir col·laborar amb la justícia en lloc d’obstruir-la. I igualment van acatar la legalitat vigent, com ja havien fet, per cert, després de l’aprovació de l’aplicació de l’article 155, i es van posar a actuar com a Diputació Permanent després de la dissolució del Parlament. Amb la mateixa contundència van reconèixer el que ja s’havia explicat, que la declaració d’independència no es va votar, sinó que va formar part de l’exposició de motius de la resolució efectivament aprovada. Aquest gir estratègic convindria rebre’l amb grans dosis de serenitat. És un triomf de l’Estat de dret que no s’ha d’exhibir com una venjança ni com el resultat d’una coacció o d’un xantatge. 

La serenitat és imprescindible per a això que s’ha anomenat «desescalar el contenciós català».La declaració de Forcadell davant el Suprem en aquests termes no és un assumpte menor. Pot marcar el camí del full de ruta que finalment comparteixi l’independentisme en els programes que presentin, siguin conjunts o compartits, en les eleccions del 21-D. La renúncia a la unilateralitat, l’acatament de les lleis vigents i  els mètodes per reformar-les o el respecte a les sentències i decisions judicials poden alterar tant el perímetre del vot independentista com l’esquema de les futures majories per governar. Jutges i fiscals apliquen la llei d’acord amb els actes dels ciutadans. Retractar-se d’un acte no és necessàriament renunciar a una idea o a un projecte que s’ha de respectar en tot cas i en tota circumstància. Donem la benvinguda als que així ho han fet.