Al contraatac

Si ho sabies i no apostes, sap greu

Puigdemont hauria d'apostar ara per no tornar a Catalunya i deixar-nos tranquils

2
Es llegeix en minuts
jjubierre40770548 ousted catalan leader carles puigdemont walks along a street171101104936

jjubierre40770548 ousted catalan leader carles puigdemont walks along a street171101104936

La publicitat a vegades diu la veritat. Em refereixo a un anunci d’apostes sobre futbol. Un seguidor anima els seus jugadors dient-los entusiasmat que guanyaran 2-0 als rivals. L’encerta i després aquest és el resultatdel partit. «Si ho sabies i no apostes, sap greu» és més o menys la frase final que acompanya una cara genialment trista del paio que no va apostar. 

Si els líders sobiranistes sabien el que passa ara, el previsible desenllaç de la seva fugida cap endavant, i no van apostar per una frenada assenyada i avançar ells mateixos les eleccions autonòmiques abans que arribés el 155, és irresponsabilitat i sap greu. O que no agafessin aquell últim tren que els va intermediar Urkullu. Però les seves cares ara no susciten compassió; a mig Catalunya li semblen molt dures i estratègicament desastroses.

Notícies relacionades

En canvi, sap greu la cara que els ha quedat als sobiranistes de bona voluntat. Als que van apostar des del carrer per creure’s els missatges del seu Govern. També sap greu la cara que els ha quedat als espanyols temperats que van confiar en Rajoy quan va sortir de la seva inacció tradicional i després l’1-O va enviar els policies, alguns d’ells sàdics. Aquells excessos no van ser espontanis. Quan a última hora del matí Madrid es va adonar que les puntades i els cops de porra contra gent no agressiva escandalitzaven el món, van acabar gairebé en sec. Als sàdics els van canviar les ordres i a la tarda els incidents van ser mínims. És trist haver de tornar i tornar a l’1-O, però crec que aquell diumenge en cert sentit es va trencar alguna cosa per sempre. Molts espanyols temperats també ho sospiten. 

Que es quedi a Bèlgica

Si ho sabies i no fas l’aposta convenient, sap greu. Si apostes pel que saps que trencarà en dues meitats els ciutadans, encara sap més greu. Potser per això Puigdemont hauria d’apostar ara per no tornar a Catalunya. Per deixar-nos en pau, aprofitant que semblen agradar-li el fals exili, la justícia belga, que la seva feina es limiti a fer declaracions esbiaixades i intentar seguir manant (contra la seva pròpia promesa explícita). Si es queda allà, la seva careta trista no li sabria greu a la majoria absoluta dels seus compatriotes en el nostre retorn a tornar a encarar els problemes verdaderament importants, aquells que semblaven interessar-li tan poc a ell. Que es quedi allà, perquè ni a la dignitat de Catalunya ni a la possible transformació d’Espanya els convé veure’l a la presó pels seus fets (no per la seva ideologia). Catalunya ja està donant-li tocs. El sobiranisme comença a aplicar-li la desobediència que ell va predicar. De moment no fa cas a la seva petició d’anar a les eleccions amb llistes conjuntes, i Jordi Sànchez, des de la presó, el critica públicament per no haver convocat ell les eleccions. Faria bé cargolant-se a Brussel·les, encara que un dels seus antecedents en això fos de tipus monàrquic, la ja gairebé oblidada Fabiola.