Puigdemont i la seva democràcia antieuropea

¿Què se sent al passar de ser, en 24 hores, president d'una de les comunitats més pròsperes d'Europa a deambular pels carrers de Brussel·les sense protocol, sense agenda, sense la parafernàlia típica del poder i ignorat per totes les institucions europees? Sens dubte, depressió. I, segons sembla, una agressivitat i irritació in crescendo. La situació personal de Carles Puigdemont pot invocar llàstima, però mentre segueixi agitant la seva torxa crema camins sense fronteres estem obligats a llançar-hi aigua. A la temptació populista que acaricia el procés des de fa temps, s'hi uneixen ara les driblades argumentals pròpies de qui està desesperat per evitar la presó.

Puigdemont diu en un article publicat a The Guardian The Guardianque més que el seu futur personal, el que està en joc és «la democràcia». «Estem acusats de sedició, conspiració i rebel·lió per portar a terme un programa electoral que no vam ocultar mai». Afegeix: «A Espanya pots ser un partit independentista, però només si no governes». En realitat, és senzill, a Espanya i a tota la UE pots defensar el que vulguis, però ho hauràs de fer sense trencar la llei. Europa no és el Far West. 

La democràcia segons el president deposat ha de donar carta blanca, immunitat inclosa, al governant per portar a terme el seu programa electoral. La voluntat expressada per una majoria –en aquest cas parlamentària i ni tan sol social segons les eleccions del 2015– no ha de tenir límits constitucionals ni penals per als seus executors. No els desitjo aquest model democràtic als llatins que es protegeixen de Trump com poden, armats amb la Constitució nord-americana i altres garanties processals.

La temptació populista

A Europa és coneguda la temptació populista de llançar el dret a decidir per sobre de les minories i el respecte a la llei. Li passa al líder hongarès, Viktor Orbán. Boicoteja el pla d'acollida de refugiats de la Comissió Europea. Fins i tot va organitzar un fallit referèndum sobre el tema en el qual ni tan sols va votar el 50%. En ocasions ha amenaçat de reinstaurar la pena de mort a Hongria, però l'hi impedeixen les regles de la UE. Europa està construïda a base de pesos i contrapesos per evitar escalfades populistes. Pot semblar avorrit, però ha sigut la clau de l'èxit de viure en pau.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Puigdemont ha hagut d'arribar a Brussel·les per adonar-se que la seva visió de la democràcia xoca frontalment amb la UE. Vol salvar la democràcia a Europa, però només el segueixen a Brussel·les els alcaldes amb les seves vares. Atabalat pel tic tac processal, Puigdemont ha acusat la UE de connivència amb el «feixisme espanyol». Josep Maria Terricabras, eurodiputat d'ERC, ha dit de forma burleta que Juncker ve d'un país més petit que algunes ciutats catalanes i que Luxemburg podria fusionar-se amb Alemanya. No és la millor manera de fer amics a la capital europea. Atents, a l'horitzó: l'abraçada mortal del procés a l'antieuropeisme declarat.