Editorial

El frontisme va a la baixa i el pacte a l'alça

Veurem si el rebuig actual a una llista única independentista és un estratagema electoral o el final del processisme i la unilateralitat

1
Es llegeix en minuts

Tret d’una sorpresa d’última hora o una astúcia guardada en secret, tot indica que els partits que van donar suport a la declaració d’independència del 27-O (ERC, PDECat i CUP) no conformaran una llista única en les eleccions de desembre. Els números ja no van sortir el 27-S i els qui ara se senten guanyadors no estan disposats a perdre l’oportunitat. L’oposició a l’aplicació de l’article 155 i a les seves conseqüències carceràries tindrà múltiples accents. En el perímetre més ampli abraçarà des de la CUP fins al PDECat passant pels Comuns i Esquerra. I en la defensa de l’1-O i de les diverses desobediències comptarà només amb republicans i anticapitalistes, mentre que els neoconvergents seran menys entusiastes. Veurem si es tracta únicament d’un estratagema electoral per aconseguir vots i tornar a fer el mateix o si realment s’obre pas el definitiu enterrament del procesisme i de la unilateralitat.

En aquest context de dissolució del front independentista, pren protagonisme  el manifest de més de 150 intel·lectuals publicat ahir a favor de la recuperació de l’autogovern, de la llibertat dels presos i d’un referèndum pactat. La presència d’antics dirigents socialistes al costat de destacats exdirigents de la CUP o d’Esquerra indiquen la possibilitat que l’únic plebiscit del 21-D sigui sobre la necessitat de negociar una consulta com a camí per deixar enrere la deriva unilateralista i l’immobilisme amagat rere l’imperi de la llei.