Dues mirades
Vòmit ultra
Les accions de la ultradreta només els representen a ells. A la seva ignorància i al seu odi. Alimentar-nos del seu vòmit només pot fer-nos pitjors
zentauroepp40708584 catalunya radio171027203103
Ultres atacant la seu de Catalunya Ràdio, agressions a periodistes o a vehicles de mitjans afins al procés, ciutadans ferits, polítics independentistes insultats a l’entrada de l’Audiència Nacional… I totes aquestes imatges acompanyades de visques a Espanya (més esput que crit) i la rojigualda com a ensenya. Hem vist aquests vídeos als mitjans. I els hem tornat a veure, una vegada i una altra, exposats a les xarxes, enviats per grups de WhatsApp, compartits per alguns independentistes que creuen trobar en aquestes imatges més raons per al seu credo. Però en cap d’aquestes escenes hi ha un sol argument, tan sols la multiplicació (i perversió) d’una emoció fins a convertir-la en agressió.
El despertar de la ultradreta és una realitat. Ja fa anys que fa incursions per Europa i, ara, es passeja per Espanya. Però les banderes que enarbora no li pertanyen. Ni el seu crit la converteix en ambaixadora del seu país. Tan sols és el fracàs de la política i un ultratge a la dignitat de tots.
Negar-se a veure les imatges del salvatgisme, de la roïnesa, no les fa desaparèixer. Però veure-les fins a la sacietat tampoc les multiplica. Els ultres, fanàtics, sectaris o com vulguem dir-los són una minúscula proporció de la població. De cap manera es poden extrapolar a la majoria dels ciutadans. Les seves accions només els representen a ells. A la seva ignorància i al seu odi. Alimentar-nos del seu vòmit només pot fer-nos pitjors.
