Secrets i mentides

La propaganda, a favor o en contra, que envolta els canvis radicals es perd sempre en un mar de declaracions i de dades econòmiques de difícil comprovació empírica fins que la realitat demostra l’error gairebé sempre monumental que el sentit comú ja intuïa encertadament. Aquí vam tenir allò que ni els bancs ni les empreses se n’anirien sinó tot al contrari i tal i tal. I al Regne Unit, un Govern, el de David Cameron, espantat davant la possibilitat de perdre el referèndum del 'brexit', va publicar dos informes elaborats pel Ministeri d’Hisenda que coincidien a anunciar el col·lapse econòmic pràcticament instantani si guanyaven els partidaris de la sortida del Regne Unit de la UR. Ni aquí ni allà ha passat el que s’havia anunciat. En el cas de Catalunya, aviat es va comprovar l’engany garrafal. En el cas britànic, hi ha hagut marejol, però no es va enfonsar res en el seu moment.

Però ja han passat 16 mesos des de la consulta britànica i, amb les negociacions entre Brussel·les i Londres en marxa, les nuvolades creixen enfosquint d’aquesta manera l’horitzó  mentre la mar grossa s’obre pas. El Govern de Theresa May es nega a facilitar la informació continguda en 58 estudis realitzats sobre l’impacte del 'brexit' en vuit sectors econòmics més amb l’argument que s’han de mantenir en una «zona segura» per no perjudicar la negociació. Els sectors estudiats, des de l’agricultura fins al turisme, la publicitat o la indústria aeroespacial, representen el 88% de l’economia. Aquest secretisme és motiu d’alarma i fa témer el pitjor.

David Davis, el negociador en cap de la delegació britànica, anunciava ahir la creació de 5.000 llocs de treball l’any que ve a Hisenda per fer front a les múltiples qüestions, algunes segurament inesperades i insòlites, que plantejarà la sortida de la Unió Europea. Des del punt de vista laboral és un magre consol perquè ahir mateix el Banc d’Anglaterra anunciava que només en el sector financer es poden perdre fins a 75.000 llocs de treball, llocs que la majoria guanyarien places financeres del continent com són Frankfurt o París.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Aquest seria el pitjor escenari en el cas que no hi hagués un acord específic entre el Regne Unit i la Unió Europea sobre els serveis financers. Altres estudis situen la pèrdua de llocs de treball en el sector en 65.000 o 40.000. Des de Brussel·les el think tank Bruegel considera que seran 30.000. Sigui una xifra o una altra, la veritat és que les entitats bancàries i financeres que operen al Regne Unit han d’adoptar plans de contingència per continuar la seva activitat a la Unió Europea.

Els britànics tenen dret a saber com els afectarà el futur acord de sortida, confiant que n’hi hagi. La campanya del 'brexit' va ser un gran exercici de cinisme i d’irresponsabilitat principalment per part dels partidaris de la sortida, però també per part dels que volen seguir a la Unió Europea. Uns no van explicar què comportava en termes polítics i econòmics ser membre del club europeu, i els altres van deixar que fos la premsa més repugnant la que els fes la campanya gratis. I ara, mentre segueixen els secrets i les mentides, ve la tempesta.