El món paral·lel de l'independentisme

L’abisme entre la realitat del país i els somnis del projecte unilateral independentista van quedar ahir patents amb tota la seva cruesa. Mentre a Barcelona el cessament del Govern i la dissolució del Parlament per anar a les eleccions del 21 de desembre procedia amb normalitat, Carles Puigdemont i cinc dels consellers deposats del seu Executiu van viatjar a Brussel·les amb la intenció de demanar asil polític a Bèlgica. Resulta esperpèntic --i un insult per a totes aquelles persones que als seus països pateixen una opressió real– que a l’Europa i l’Espanya d’avui algú pugui plantejar-se seriosament que necessita exiliar-se perquè els seus drets no siguin vulnerats. Si es porta a terme la petició d’asil, Puigdemont i la resta de membres d’aquest hipotètic i fantasmagòric Govern a l’exili podrien convertir el conflicte català en un assumpte de la Unió Europea de la pitjor manera possible (creant una crisi d’abast imprevisible entre Espanya i Bèlgica), al marge de mantenir en tensió la seva base més radical amb el somni d’una èpica resistència a l’estranger a l’opressió de l’Estat espanyol contra la no-nata república catalana.

Res més lluny de la realitat. Mentre Puigdemont i els exconsellers viatjaven a Brussel·les, a Barcelona el PDECat i ERC anunciaven que es presentaran a les eleccions autonòmiques que Mariano Rajoy ha convocat per al 21 de desembre a l’empara de l’article 155 de la Constitució. Carme Forcadell, la presidenta del Parlament, va acatar la dissolució de l’assemblea, i la resta d’exconsellers o bé no es van presentar a les conselleries o bé s’hi van personar de forma simbòlica i sense efectes legals. Resistir des de l’exili la suposada opressió estatal i al mateix temps presentar-se a les eleccions és una contradicció que ni tan sols l’acreditada habilitat narrativa de l’independentisme pot sostenir sense avergonyir-se. El seu món paral·lel seria ridícul si no allargués de forma innecessària un conflicte que ja ha causat un enorme mal a Catalunya. Perquè la realitat política i judicial és molt greu. Ahir la fiscalia va anunciar querelles per sedició, rebel·lió i malversació, entre altres delictes, contra el Govern en ple i la mesa del Parlament. Són delictes que comporten dures condemnes de presó. A les garanties de l’Estat de dret han d’apel·lar els acusats, no a un surrealista asil a Bèlgica.