Un centenari amb interrogants a Rússia

El 1917 Rússia va viure dues revolucions. La primera, al febrer, va acabar amb quatre segles de govern imperial personificat en els tsars de la dinastia dels Romànov. La segona, de la qual ara es commemora el centenari, va portar els bolxevics al poder. Els deu dies que van estremir el món, en paraules del cronista John Reed, van portar la Unió Soviètica nascuda d’aquella revolució marxista-leninista a set dècades de totalitarisme. La caiguda del mur de Berlín el 1989 va marcar la fi d’aquell règim i també de la URSS dos anys després. Amb motiu del centenari de la revolució, uns manifestants corejaven a Sant Petersburg consignes contra el tsar. Per a aquells joves de l’oposició i per a molts altres, dins i fora de Rússia, el tsar és Vladímir Putin, l’home que es manté al poder des de l’any 1999 (14 anys com a president i quatre com a primer ministre) i que governa Rússia amb un estil autoritari. Va arribar al Kremlin com el salvador d’un país que es desintegrava i erigint-se com l’únic representant d’una autoritat que es dirigeix al poble sense intermediaris. Els que l’han criticat o s’hi han enfrontat han desaparegut de l’escena, alguns per sempre i de manera violenta, com va ser el cas de la periodista Anna Politkovskaya, l’agent Aleksandr Litvinenko, l’opositor Borís Nemtsov o el magnat Borís Berezovski, entre molts altres.  No ha d’estranyar que a Rússia hi hagi un silenci oficial sobre aquell centenari. Després d’anys de putinisme, el futur és un gran interrogant.