Tereixkova, una gavina a l'espai

«Aquí Gavina, aquí Gavina. Veig a l’horitzó una ratlla blava: és la Terra. ¡Que bonica! Tot rutlla esplèndidament».

Van ser les primeres paraules de l’astronauta russa Valentina Tereixkova, única tripulant de la nau espacial Vostok 6, que es va enlairar el 17 de juny del 1963 i es va mantenir en òrbita gairebé tres dies. Quan, molts anys després, Valentina va explicar alguns detalls del seu viatge, vam saber que havia viscut una odissea digna del guió més fantasiós de Missió impossible.

L’aventura havia començat un parell d’anys abans, quan després de l’exitosa passejada espacial de Iuri Gagarin, Nicolai Kamanin, el comandant en cap dels cosmonautes, va decidir que la Unió Soviètica avançaria una vegada més els americans posant en òrbita una dona. D’entre 400 comunistes modèliques de menys de 30 anys, excel·lent forma física, bona presència i àmplia formació intel·lectual, se’n van escollir cinc per arribar a ser cosmonautes. Una d’elles era Valentina Vladimirovna Tereixkova, nascuda el 1937 en un poblet al nord-oest de Rússia no lluny de Moscou, criada per la seva mare perquè el seu pare havia mort en la batalla de Finlàndia, durant la segona guerra mundial, quan Valentina tenia 2 anys. No va poder anar al col·legi fins al final de la guerra, amb més de 8 anys, i no hi va estar gaire temps perquè als 16 va haver de començar a treballar. Va continuar estudiant per correspondència, va començar a practicar paracaigudisme i es va convertir en secretària de la Lliga Comunista Juvenil local. Malgrat que la seva experiència com a paracaigudista era crucial perquè les naus Vostok no tenien dispositius d’aterratge, Valentina va obtenir la qualificació més baixa perquè no tenia estudis superiors ni experiència com a pilot, carències compensades pel seu fervor comunista i per ser filla d’un heroi de guerra, cosa que li va valer el suport personal del president Nikita Khrusxov.

Valentina, l’àlies de la qual era 'Txaika' (gavina, en rus), va orbitar 48 vegades al voltant de la Terra, va fer un diari de vol i va captar fotografies de l’horitzó. Es va casar amb un astronauta i va tenir una filla, es va llicenciar i doctorar en enginyeria i va ser membre de diferents comitès fins a arribar al Comitè Central del Partit Comunista. De cara al poble soviètic, amb el seu vol espacial Txaika va emprendre un viatge a la glòria. No obstant, Kamanin va criticar durament l’actuació de Valentina en informes interns perquè havia estat en pèssimes condicions físiques i havia vomitat, va estar a punt de patir un atac d’histèria i no havia complert els objectius marcats.

El 2007, quan la major part dels protagonistes d’aquesta gesta, inclòs el règim polític en què es va gestar, havien desaparegut, Valentina va explicar la verdadera història del seu periple espacial. Al segon dia d’estar orbitant es va adonar que hi havia un error de 90 graus en l’orientació automàtica de la nau, i que per això si començava la desacceleració per a la reentrada a l’atmosfera terrestre, la càpsula es dirigiria a una òrbita superior, cosa que la llançaria a una mort segura. Quan ho va comunicar a la torre de control, no la van creure i es van negar a revisar les coordenades de la nau.

    Resulta esgarrifós imaginar-se Valentina sola a la petita nau espacial orbitant al voltant de la Terra, amb molt poca aigua i poc menjar, intentant convèncer uns enginyers que, encegats per l’orgull que tan car els resulta als homes, i recolzats per un règim dictatorial, es negaven a admetre el seu error. Finalment van recalcular la posició de la nau i Valentina va aconseguir redirigir-la de forma manual després d’un parell d’intents fallits, va entrar a l’atmosfera terrestre, va ser expulsada de la nau a més de 6.000 metres d’altitud i va fer el descens en paracaigudes. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La petita i valenta gavina no només va viatjar a l’espai en unes condicions que avui consideraríem suïcides, sinó que es va enfrontar a un règim totalitari que havia preferit deixar-la morir abans de reconèixer el seu error. Desafortunadament per al règim comunista, les dones com ella únicament van ser peons de la propaganda.

Malgrat això, l’odissea viscuda per Valentina a l’espai ens deixa un poderós missatge: quan tot semblava perdut, algú armat únicament amb la força de la raó i la desesperació de lluitar per la seva vida va ser capaç de convèncer aquells que havien errat el rumb de la necessitat de reconsiderar les decisions preses per trobar el camí que la portés de tornada a la vida.