ANÀLISI
Res canvia perquè tot pugui canviar al Japó
El folgat triomf electoral i l'excusa de Corea del Nord permetran a Abe emprendre la reforma de la Constitució pacifista
Sense sorpreses d’última hora, Shinzo Abe va guanyar àmpliament les legislatives de diumenge al Japó. Ja fos per debilitat –escàndols– o fortalesa –davant una oposició fragmentada–, la seva aposta per avançar-les gairebé un any li va sortir bé.
A partir d’ara, amb una majoria de dos terços a la Dieta, podrà portar a terme un programa que pretén abordar, sobretot, tres aspectes: les demandes d’una societat cada vegada més envellida, la necessitat de seguir reactivant una economia que ja fa anys que ranqueja –encara que, amb el tercer PIB del món, ja voldrien molts carranquejar així– i les creixents amenaces a la seguretat, ja vinguin d’una Corea del Nord desfermada o d’una Xina cada vegada més assertiva.
Gràcies precisament a l’excusa de Corea del Nord, Abe podrà posar en marxa la més controvertida de les seves propostes: una reforma de la Constitució que permeti al Japó tenir un Exèrcit de veritat, amb capacitat d’atacar i no tan sols de defensar.
La Constitució nipona va ser aprovada fa 70 anys sota la tutela de les forces d’ocupació nord-americanes, després del final de la segona guerra mundial, i el seu article 9 recull el principi de «renúncia a la guerra». Igual que va passar amb Alemanya, els guanyadors buscaven evitar que el Japó es pogués tornar a convertir en una potència agressora. I ho van aconseguir. Avui la societat japonesa es troba entre les més pacifistes del món.
Abe s’ha fixat el 2020 com a data per aconseguir una reforma que, inevitablement, haurà de ser aprovada pels ciutadans en referèndum. Una altra cosa serà que ho aconsegueixi, perquè, a pesar de la seva victòria a les urnes, els japonesos segueixen estant dividits sobre la conveniència de modificar la Carta Magna amb aquesta finalitat.
Reconfiguració mundial
No obstant, és un pas més, i no només simbòlic, en la reconfiguració del món que hem conegut en les últimes dècades. Per un costat, suposa una altra mostra del declivi de l’hegemonia dels Estats Units, en bona mesura autoinfligit: no en va, el president Donald Trump fa mesos que avisa els seus aliats que han d’assumir més protagonisme en la seva pròpia seguretat. Per l’altre, l’antic ordre ideològic va redefinint-se cada dia més en un nou ordre regional, en què es perfilen, a més, aliances de conveniència sobre aspectes molt concrets i pragmàtics, com el canvi climàtic o el lliure comerç.
Notícies relacionades
Així que Abe té al davant quatre anys més, durant els quals es convertirà en el primer ministre japonès que més temps haurà ocupat el càrrec. El panorama polític no canviarà enormement, però el seu objectiu final és que sí que ho faci el país. I amb tot això, el partit que ha perdut és el de l’Esperança. Literalment. Després de la seva sorprenent victòria al juliol, la nouvinguda governadora de Tòquio, Yuriko Koike, no ha pogut capitalitzar en les generals el seu èxit anterior i el seu grup ha quedat en tercera posició, molt lluny del vencedor. Tant de bo sigui tan sols una metàfora.
