#MeToo

Hi ha coses que es diuen amb la boca petita, i encara. Perquè després del crim en si mateix, la llosa més pesada que arrosseguen les dones és la del silenci. Per això assisteixo bocabadada a l'esclat del moviment #MeToo  moviment #MeTooque està revelant milers de agressions a dones de tot el món.

    ¿Podem acceptar que l’home, el mascle, té una inclinació natural a la dominació, al sotmetiment forçat envers la dona? No m’ho puc creure, per molt que a Europa el 99% de les agressions violentes siguin empreses per homes, per molt que enguany ja sumem set dones assassinades a Catalunya. Vull creure que l’educació, els mitjans de comunicació, els models de la publicitat en són els responsables, i que per tant ho podem revertir si ens ho proposem. 

   

Juntes podem

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

I potser en aquest convenciment hi ha la clau de per què tantes dones estan dient prou, perquè per fi veiem que juntes podem, i perquè cada cop hi ha més homes que han rebut una educació diferent, respectuosa amb l’altre, sigui del sexe que sigui. I perquè també volem que en el #MeToo hi hagi els homes que hagin comès una agressió, que es reconeguin en aquestes actituds de menyspreu. ¿Per què durant tant de temps les dones hem aguantat tant, més enllà de la subtil i sostinguda, quan no explícita, culpabilització a què la societat ens ha sotmès? Cartes marcades des del moment del naixement que ens han situat sempre en un pla diferent de l’home, vull dir inferior, no diferent. 

I aquí jo també puc entonar ben fort i clar el #MeToo perquè massa vegades he tolerat aquestes actituds. Quan en una reunió la meva opinió no ha estat escoltada fins que un home l’ha repetida uns minuts més tard com si la idea fos seva. Quan tanta gent s’entesta a parlar-me del meu «cap» quan ell sempre m’ha presentat com la seva «sòcia. Per què massa vegades jo mateixa m’he quedat enrere sense que ningú m’ho demanés. ¿Ho veieu? Ja m’estic culpabilitzant novament. Perdoneu-me les dones a qui no he sabut defensar millor. Perdoneu-me també els homes a qui no he sabut obrir els ulls. Si us plau, no deixem passar ni un dia més, ni una mirada més, ni una mà més.