Altres lluites

"Ja hi arribaràs". Durant anys, aquesta frase ha sigut recurrent. Una mena de vaticini, a mig camí de l’auguri i la supremacia, al qual recorren alguns independentistes davant la negativa de l’irredempt a adoptar els seus postulats. Si no ets nacionalista català, ets nacionalista espanyol, no hi ha més. I si et declares ateu, llavors arriba la frase de marras, com si encara et quedés camí per veure la llum verdadera. Però resulta que després d’anys de monopolitzar el debat, de campanyes aclaparadores de propaganda i de tots els atacs deplorables del PP, el cert és que la meitat de Catalunya segueix sense arribar-hi. Segueix sense formar part d’aquell poble que alguns somien únic i uniforme. Les raons són múltiples. Des de motius identitaris fins a altres més racionals. També hi ha qui es nega a combregar amb certs companys de viatge, amb la mística que acompanya el procés i amb les trampes d’alguns dels seus líders. Se’ls acusa d’equidistants. A vegades, directament, de fatxes, quan la seva lluita és la d’oposar-se al corrent reaccionari i a la tendència lliberticida sobre la qual galopa el PP.

La independència ha sumat a les seves files dos milions de ciutadans. Però la lluita contra altres reptes com la precarietat econòmica, la desigualtat social o l’auge de la ultradreta potser aconseguirien sumar-ne molts més. Hi ha altres lluites. Per a aquestes l’acord seria més ampli, menys dolorós i més integrador. Ja hi arribaran.