La Padània ha mort, el populisme viu

2
Es llegeix en minuts
mbenach40640004 leader of the northern league party matteo salvini thumbs up171022204412

mbenach40640004 leader of the northern league party matteo salvini thumbs up171022204412 / Luca Bruno

Amb una majoria absoluta del Partit Nacionalista Escocès a les eleccions del 2011, Alex Salmond es va veure amb força per reclamar un referèndum sobre la independència d’Escòcia. Sense una Constitució escrita que ho impedís o ho avalés, el llavors primer ministre britànic David Cameron es va avenir a la consulta, però va posar una condició. La papereta només tindria dues opcions, «sí» o «no». Salmond en volia una tercera, consistent en més autogovern, però va haver d’acceptar la proposta binària i va perdre. Si Cameron hagués permès la tercera, possiblement hauria sigut guanyadora.

De Catalunya no els en parlaré. Ja ho saben. Majoria parlamentària independentista, però minoria en nombre de vots. Independència sí o sí, referèndum il·legal, i a punt de perdre tot el que es va aconseguir en el període més llarg de prosperitat registrat a Catalunya i a Espanya.

Itàlia ha optat per un model propi que es presenta més assenyat i immune a les ruptures econòmiques i socials. I amb la precaució de marcar distàncies amb Catalunya. El referèndum d’ahir a les regions septentrionals de la Llombardia i el Vènet, totes dues governades per la Lliga Nord, demanava més capacitat d’autogovern, com la que disfruten les dites Regions autònomes amb estatut especial. Aquestes regions –Sicília, Sardenya, el Trentino-Alto Adige i la Vall d’Aosta– van ser creades el 1948, com a conseqüència de la segona guerra mundial i per tallar els impulsos independentistes de Sicília, moguts per forces opaques. A les dues primeres les defineix la seva insularitat. A les altres dues, la identitat.

A principis dels 90, Umberto Bossi (al capdavant de la Lliga Nord) es va inventar la Padània –regió fictícia que s’estén d’est a oest del nord d’Itàlia– al crit de «Roma lladre». Era la Itàlia septentrional suposadament industriosa contra uns polítics inútils i contra una Itàlia meridional suposadament gandula. El 1996, Bossi va declarar la Padània una «república federal, independent i sobirana». No li va fer cas ningú, ni a dins ni a fora d’Itàlia.

Notícies relacionades

El seu successor, Matteo Salvini, ha fet les coses més seriosament. La petició d’un referèndum per a la independència del Vènet va topar amb una sentència del Tribunal Constitucional. Com que la Carta Magna italiana estableix que la república és «una i indivisible», els jutges van dir que no, però van obrir la porta a una consulta no vinculant sobre més autonomia. És la feta ahir, sense grans polèmiques, ni grans entusiasmes.

El més curiós d’aquest referèndum és que qui l’ha impulsat, la Lliga Nord, ha deixat de tenir interès només al nord. Salvini està convertint aquesta formació en un partit amb presència a tot el país. Perdrà la paraula Nord del seu enunciat, però no ha perdut el seu origen xenòfob. Al contrari, aspira a ser la versió italiana de l’FN de Marine Le Pen. Roma ja no és la lladre. Ara ho són Brussel·les i l’euro. La Padània ha mort, però el populisme segueix viu.

Temes:

Itàlia