Passar de l''ayuno al 'desayuno'

Jo admiro aquestes persones que, així que es desperten, es llencen a esmorzar. Hi ha esmorzadors que, com s’acostuma a dir, no tenen espera. Es lleven i el primer que fan és llençar-se a la cuina o sobre un plat i començar a menjar. Aliments sòlids. Es fan una truita, o es preparen un notable entrepà, i es fan un ou ferrat o es llencen sobre un tros de botifarra. 

Jo acostumo a despertar-me sense gaire gana. L’esmorzar de forquilla no forma part dels meus costums. Sóc més de quatre galetes i un cafè. La meva gana és més aviat gandula, al matí. Com si li costés acceptar que la seva obligació és ajudar-me a creure que em toca començar a viure un altre dia.

He consultat una enciclopèdia i he trobat que esmorzar és una paraula bastant confusa, almenys per a mi. En castellà trobo desayuno, i penso que està bé, que deu voler dir que ja s’ha acabat el dejuni que suposa dormir durant la nit. Però penso en almuerzo i quedo desconcertat. Perquè en castellà un almuerzo no és, com semblaria lògic, l’equivalent d’esmorzar. Més d’una vegada m’han convidat a un almuerzo i no es tractava d’un esmorzar, sinó d’un dinar.

Sort que existeixen els números i els que conviden faran bé d’afegir a la invitació «de la mañana» o «de la tarde». Perquè amb l’hora d’un àpat no s’hi pot jugar.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Un periodista d’altres temps, excel·lent persona però amb ingressos molt escassos, rebia bastantes invitacions per acudir a diversos actes, i es podria dir que no se’n perdia cap si explorava la possibilitat d’un còctel amb tapes, i no cal dir d’un dinar.

Esmorzar i almorzar sembla que són dues paraules que tenen relació amb mossegar. A vegades convé desconfiar dels que diuen, en un còctel, que només faran un mos. Són capaços de buidar la safata.