May paga cara la factura del 'brexit'

'Poli bo, poli dolent'. El negociador del brexit per part de la UE, Michel Barnier, seria el 'poli dolent' quan representa el mur compacte de la Unió davant una Theresa May debilitada i sense gaires cartes en una negociació que no aconsegueix mostrar progressos suficients per part britànica. El 'poli bo' seria Donald Tusk, el president del Consell Europeu, que es presenta amb la seva cara optimista i més institucional com un bàlsam per a la primera ministra britànica, que després d’aquesta cimera europea té poc a endur-se a casa, on l’esperen sempre més enemics que amics tot i el seu discurs conciliador a Florència fa unes setmanes. La realitat és que els dos 'polis' saben que el gran escull és la factura a pagar i que si Brussel·les és un mal escenari per a May, Londres és molt pitjor, i no només per l’actual soledat de la primera ministra. Els sondejos no li són gens favorables. La majoria considera que ha plantejat malament la negociació, encara que potser no hi havia una altra manera.         

El problema està en el fet que els efectes econòmics del brexit ja comencen a penetrar en la societat, i aquestes són males notícies, perquè va creixent de manera lenta però segura el nombre de britànics que ara voldrien fer marxa enrere a una decisió aprovada en un referèndum carregat de mentides i de falsedats sobre els suposats beneficis de la sortida, sense una defensa coherent i ambiciosa de la permanència a la UE i sense un full de ruta en cas de la victòria del brexit, com així va passar.