L'univers 'indepe'

Un dels drames de la dimensió desconeguda en què viu Catalunya és l’atrinxerament en les anàlisis, incapaços de distingir la diversitat entre els litigants. Si des de l’independentisme es tendeix a veure Espanya com un conglomerat homogeni, des de l’immobilisme s’ha construït un estereotip indepe carregat de tòpics. Per a molts analistes, els que defensen la independència de Catalunya s’han fumat un porro amb la xocolata que els han subministrat a les escoles i a TV-3, de manera que s’han convertit en una mena de zombis carlistes abduïts que obeeixen al peu de la lletra  les consignes de l’«entramat» que formen l’ANC, Òmnium i les direccions dels partits amb majoria al Parlament. Per als que entenen així les coses, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és una espècie d’elixir màgic que tallarà el subministrament d’estupefaents al voltant de dos milions de catalans que, després d’una lleu síndrome d’abstinència, abraçaran la Constitució de 1978 com si res no hagués passat.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

L’enquesta que publica EL PERIODICO elaborada per Gesop ens presenta una realitat una mica més complexa. En aquests moments, encara que mantinguin la unitat d’acció, els independentistes no són un conglomerat uniforme, possiblement no ho han sigut mai. Ni tampoc una colla d’il·luminats que professin una fe cega en els seus dirigents. Molts entenen que l’1-O va ser un portentós acte de resistència pacífica però que no va complir –com van dir els mateixos observadors internacionals– els mínims exigibles per emanar un mandat democràtic indiscutible. Cosa que ha provocat igualment que no existeixi un clam internacional a favor del reconeixement de Catalunya com un estat independent, cosa que també veuen amb claredat molts dels que aquest dissabte es manifestaran demanant la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. La veus que li arriben a Puigdemont demanant-li tanta prudència com sigui possible o indicant-li l’el camí cap a les urnes estan tan o més legitimades per les bases independentistes com els que li exigeixen la DUI. Encara que certes ments no ho vulguin entendre, la massa crítica de l’independentisme és prou àmplia perquè hi hagi gent amb formació, estils de vida i punts de vista diferents. 

Igual com l’independentisme va agafar una drecera sobrevalorant les seves forces després de les eleccions anomenades plebiscitàries del 27-S, ara l’immobilisme ho fia tot a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Pensen que tindrà el mateix efecte que va tenir la llei de partits al País Basc. Tant de bo les coses fossin tan fàcils. Les dades de l’enquesta no indiquen que sigui, per ara, un bon camí. Respon a l’estereotip que s’han fet de l’univers indepe però no connecta amb la realitat social. Genera cohesió en el bloc independentista i divergències entre els que no ho són. Entre altres coses, perquè tracta la Generalitat com un organisme administratiu i s’oblida que és un òrgan d’autogovern que disposa d’un Parlament elegit per sufragi universal. Ja va passar amb la sentència contra un Estatut ratificat. Corregir a les urnes sempre és lleig.