2
Es llegeix en minuts
paquistani

paquistani / FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

Cada vegada hi ha més veus que aposten per repensar l’economia i el creixement. El sistema actual alimenta la competència amb l’objectiu d’acumular beneficis, encara que sigui a costa de vulnerar drets humans i empitjorar la situació del planeta. Poc ens diu sobre els beneficis no econòmics o més enllà del mateix lucre. Hi ha un abisme enorme entre les lògiques del capital i el que maximitza el benestar comú.

Els diners no són bons ni dolents per si mateixos, perquè en origen són un símbol, un llenguatge que tots entenem i posen un valor concret al que consumim. Entenem que dos és més que un i ens serveix com a referència per comparar entre productes. Però en realitat, el preu d’un quilo de pomes ens diu més de la ferocitat negociadora de la cadena de supermercats que dels costos de producció al camp. El mateix passa amb la roba o els electrodomèstics, i el fet que el més barat sigui el que ve de més lluny trenca qualsevol lògica racional.

Pomes i pastes industrials

El preu és en realitat una estructura de valor lligada a l’oferta i demanda. El que és perillós és quan el considerem com a mesura única i oblidem que marca la línia de qui hi accedeix i qui no. Seguim amb les pomes com a consum bàsic: no és el mateix el valor que tenen aquí que als Estats Units, on per cada poma pots comprar quatre pastes industrials. 

És clar què tries si tens quatre fills amb gana i només un dòlar a la butxaca. Si extrapolem això a tot el país, ens serveix per intuir què passa quan el mercat no va alineat amb l’equitat. Podem reivindicar aquí el poder dels consumidors, però és una fal·làcia elitista mentre no existeixin opcions reals entre les quals triar. L’opció de no comprar o comprar menys existeix, encara que no és fàcil prescindir de segons què. I si existeixen alternatives respectuoses amb el planeta, les persones o els productors locals, segurament estan en botigues especials lluny de casa teva o valen el doble que l’opció convencional.

Notícies relacionades

La bona notícia és que estan proliferant respostes interessants i que poden tenir llarg recorregut. De part dels consumidors, sorgeix la cooperació i la demanda agregada. Per exemple coordinant al barri diverses famílies que contacten amb els productors directament i fan comandes conjuntes. Socialment és ideal perquè enforteix el teixit social, però implica un temps que no totes les famílies poden o volen assumir.

Des de les marques, les opcions sostenibles i positives cada dia agafen més força. Perquè ja no entenem les empreses que aposten per models depredadors aliens als drets humans o el canvi climàtic. La preocupació pels impactes socials, econòmics i mediambientals està a l’ordre del dia i comencen a ocupar fòrums internacionals importants. La màxima de l’economia solidària, la Borsa Social, els negocis responsables i les BCorps és que el bé comú sigui rendible i prioritari. L’economia, o es repensa des de l’equitat i la justícia o el col·lapse serà irreversible.