La hibernació de les pensions a Espanya

A pesar de la inestabilitat catalana, el Govern ha remès a Brussel·les les grans línies de la despesa pública a Espanya per al 2018, a l’espera que la conjuntura política permeti tramitar i aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. En la pròrroga pressupostària, la previsió és incrementar les pensions un 0,25%, com estableix la reforma de l’any 2013, que va establir aquest mínim i va desvincular l’actualització de les pensions de l’IPC. Al contrari del que podria passar en el cas dels salaris públics quan hi hagi nous Pressupostos, la previsió de l’Executiu és no augmentar la despesa en pensions. Això vol dir que en un moment en què l’economia torna a arrencar i, com a conseqüència, tornen a pujar els preus, els pensionistes seguiran perdent any rere any poder adquisitiu. Això és doblement negatiu. Per un costat, perquè no ajuda a consolidar la pròpia recuperació econòmica, ja que suposa un fre al creixement de la demanda interna. I per un altre, és una injustícia per als pensionistes que han cotitzat durant anys i ara veuen com les seves pensions no els permeten any rere any mantenir un nivell de vida que s’han guanyat merescudament amb la seva feina.

La hibernació de les pensions a Espanya seguirà, doncs, un any més. I res fa pensar que deixi de ser així, perquè la inajornable reforma de les pensions segueix encallada malgrat que el sistema agonitza any rere any perquè la combinació de la crisi i del boom demogràfic ho fa inviable.