S'acaba el temps

La relació epistolar que ahir van mantenir el president Puigdemont i el president Rajoy no ha aportat grans novetats respecte al que ja sabíem –o no sabíem– la setmana passada  Puigdemont es va ratificar en la calculada ambigüitat que ja va exhibir en el ple del dia 10 quan va assumir el mandat derivat dels resultats de l’1 d’octubre, a mitges d’acord amb la llei del referèndum, ja que d’acord amb la llei això correspondria al Parlament, va proclamar la independència per suspendre-la tot seguit i signar una declaració sense cap valor jurídic. En la seva missiva ni confirma ni desmenteix si es va proclamar o no la independència, sinó tot el contrari i emplaça el Govern central a asseure’s a negociar en el termini dels dos propers mesos «sobre el problema que li planteja la majoria del poble català que vol emprendre el seu camí com a país independent en el marc europeu», és a dir, sobre la secessió, a més a més de plantejar-li la conveniència d’interferir en el poder judicial per «revertir la repressió».

Impertèrrit Rajoy, igual que ja va fer la setmana passada, va tornar a demanar-li que aclarís si es va declarar o no la independència de Catalunya, el va advertir que si no ho desementeix es procedirà a l’activació de l’article 155 que «no implica la suspensió de l’autogovern, sinó la restauració de la legalitat de l’autonomia», al mateix temps que el convidava a comparèixer davant el Parlament per traslladar les seves demandes. 

Seguim, doncs, en fase de desescalada o almenys per guanyar temps. Però el temps s’acaba dijous. Puigdemont ha decidit, de moment, no fer cas dels sectors que li demanen reconèixer que s’ha proclamat la independència perquè cada vegada és més conscient dels riscos que assumeix i dels escassos encara que sorollosos suports amb els quals compta.

Europa l’emplaça a tornar a situar-se en el marc constitucional, les empreses abandonen Catalunya temeroses d’un escenari d’inseguretat jurídica i internament es comencen a alçar veus que qüestionen obertament la viabilitat d’una DUI.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Rajoy, per la seva banda, ignora la caverna i els seus socis de Ciutadans que demanen contundència i clamen per l’aplicació del 155 perquè sap perfectament que endinsar-se en aquesta via inexplorada pot ser un terreny perillós. Desmentir que s’ha fet una DUI i evitar el 155 seria ara com ara l’escenari menys dolorós. Òbviament per a la majoria, tot i que no per a tothom, perquè n’hi ha a banda i banda que compren la idea que com pitjor millor. A aquests cal aïllar-los perquè en realitat quant va pitjor, va pitjor per a tothom.

Gestos del Govern

Però per arribar a aquest escenari fan falta gestos que necessàriament han de venir del govern de la Generalitat que és la part que ha alterat les condicions. Gestos, tanmateix, que no han de comportar ni la humiliació ni la sensació de derrota. Puigdemont, no s’ha d’oblidar, ha complert amb la seva paraula i en l’imaginari independentista no se’l pot titllar de deshonest o de covard. I com que ja ha complert, solament li queda marxar per la porta gran i convocar eleccions. Aquest és l’únic camí que li permet ni confirmar ni desmentir la DUI i evitar el 155.