El pols sobiranista

Posar els rellotges a l'hora

No n'hi ha prou d'estar convençut de tenir raó, cal saber explicar-ho

2
Es llegeix en minuts

No sabem si el temps transcorre molt lentament, o el tema del procés se’ns està fent molt llarg, de manera que Einstein anava carregat de raó: tot és molt relatiu. La cosa dona per a moltes més bromes, com la d’invocar la còmica seqüència dels germans Marx a Una nit a l’òpera, allò de «la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part...». Però és hora de posar els rellotges a l’hora, i la vicepresidenta del Govern ha recordat que la següent última oportunitat es presenta dijous que ve. ¿Hi ha algú que cregui seriosament que Puigdemont i el seu Govern rectificaran en els termes que se’ls demana? No ho sembla, i el dilema semblaria que ha canviat de camp.

    

El dilema de Rajoy ara es redueix a dues coses. Aplicar d’una vegada el 155, i posar en marxa una implementació d’aquest article que, ja que a més definirà un paradigma fins ara inèdit, convindria que fos molt prudent, contingut, incrementalista, i amb flexibilitat per parar màquines. No serà fàcil, però té a favor seu diversos actius no menyspreables. El més important és el desequilibri de forces si compares els dos contendents, des dels suports internacionals fins a tot l’instrumental econòmic, fiscal, legislatiu, judicial i policial. Aquest últim a utilitzar amb pinces, ja que, a diferència de la resta, és el que regala titulars en contra als mitjans internacionals. Human Rights Watch va deixar clar que, encara que la llei estigui del costat del Govern, els excessos policials no són acceptables.

    

També s’ha de tenir en compte la batalla de la comunicació, i aquí Sáenz de Santamaría (des del seu potent pont de comandament) faria bé d’advertir els seus contra l’aplaudiment dels seus més sorollosos contertulis, columnistes i comunicadors. Perquè alguna cosa està passant en aquest camp de mines dels mitjans. Des de la misteriosa desaparició de John Carlin d’entre els col·laboradors d’un poderós mitjà de comunicació espanyol, fins a les tortuositats per reemplaçar o no el conseller delegat o president de tal grup mediàtic o tal altre. I no estaria de més una consistent i regular presència en alguns mitjans internacionals en què alguns dirigents independentistes es mouen amb desimboltura.

    

No n’hi ha prou d’estar convençut de tenir raó, cal saber explicar-ho, aquí hi ha molta polarització, fora hi ha exigència informativa i molta feina per fer. Un servidor ha parlat, en deu dies, amb més de deu mitjans internacionals i tenien tots en comú moltes ganes d’entendre què passa, el perquè del mantra repetitiu dels independentistes com a símptoma d’inconsciència sobre la falta de suports internacionals, i en tercer lloc ¿per què el Govern de Rajoy no els presta més atenció i els dona molta més informació?

Notícies relacionades

    

I a l’horitzó, una incògnita: ¿eleccions anticipades, quan? Del costat independentista, ni idea, però si hem de creure Junqueras, mai, mai abans del final d’aquesta legislatura. ¿I del costat de Rajoy? Això tindria molts avantatges i pocs inconvenients, però segur que a la Moncloa deuen estar pensant-hi.