TV-3, paranys freqüents
El nostre canari flauta Papitu disfruta amb el programa Preguntes freqüents (TV-3). Considera que el presentador, Ricard Ustrell, i la productora El Terrat (Buenafuente) han aconseguit elevar a categoria l'art del parany. Cada dissabte ens ofereixen unes sessions tan entretingudes com tremendes. Superen de llarg els clàssics debats polítics de TV-3 on en col·loquen quatre de la mateixa colla i després hi posen un tonto útil que faci de pintoresc i que acaba sempre fet pols contra la cordes. A Preguntes freqüents conviden un equidistant, o fins i tot un no independentista, o un tebi amb el procés, i a l'acabar el programa l'han d'ingressar directament en un centre de cirurgia ortopèdica. Les sessions més espectaculars que s'han vist fins avui han sigut les de Xavier Nart, Anna Balletbó i Pepe Zaragoza. Primer els fan un simulacre d'entrevista, amb cara de pomes agres. Després els llancen els opinadors unidireccionals que tenen per allà dispersos. Després deixen anar Pilar Rahola, que és la força de la naturalesa més colossal que hi ha avui al planeta indepe. I finalment, si convé, també utilitzen el públic assistent perquè els esbronqui una mica. ¡Ah! És una combinació insuperable. Els dissenyadors de l'escena del gladiator Russell Crowe, lligat amb cadenes i envoltat de tigres i panteres que sortien de terra, són uns aficionats al costat de Preguntes freqüents.
Aquesta setmana han convidat Xavier García Albiol. Home, aquesta pallissa va tenir poc mèrit. Era un punching-ball perfecte. El van acorralar amb el tema de les intolerables càrregues policials de l'1 d'octubre, i no va saber sortir-se'n. El KO flotava en l'ambient. Dels altres convidats, tots de la família indepe, em va agradar el que va advertir el meu estimat Carod-Rovira. Va dir que si la Unió Europea segueix en contra d'una Catalunya independent, «potser no farà falta que hi entrem. Podem quedar com Suïssa o Liechtenstein». Exacte. Ho vaig dir aquí mateix el 19 de setembre. Catalunya, com a paradís fiscal, seria la pera. Els diners arribarien a cabassos. Seria un país còmode. Ni tan sols faria falta portar missals a Andorra.
D'aquest programa, la introducció m'ha semblat un cop naïf molt suggestiu. Van aparèixer Marina Rossell i Jaume Sisa al Parc del Laberint. Estaven perduts. Buscaven una sortida i no la trobaven. I llavors va arribar el guia. Era Ustrell.
