¿Qui ha guanyat?

Insomni, molta ansietat i la mateixa conversa una vegada i una altra. Intento desconnectar. És 10 d’octubre i el meu avió surt amb destí a Alemanya a les 11 del matí. Me’n vaig i em proposo un repte que consisteix a no mirar xarxes socials ni escoltar la ràdio. Baixo de l’avió i, al tren cap a Berlín, un senyor italià m’escolta quan parlo amb la meva amiga i com si hagués vist Madonna crida: «¡Catalanes! ¿Hi haurà o no hi haurà guerra? Rajoy té l’Exèrcit, ho teniu complicat». Em diu convençut. 

Ens acomiadem sense donar-hi gaire importància i intentant seguir amb el repte. Un parell d’hores més tard, un venedor de souvenirs em pregunta d’on soc. Catalana, li contesto. Una altra vegada aquella mirada de sorpresa. Xampurreja una mica d’espanyol i es disculpa per no saber parlar català. 

El dia continua sense obrir Twitter, però sembla que l’angoixa de la incertesa no s’ha quedat a Barcelona. Ens acompanya per Berlín com un gra al cul. Mirades de complicitat i mil preguntes en diferents idiomes. Passem el dia esquivant catalans i anem a sopar a un restaurant vietnamita. Una altra vegada la mirada i la pregunta. Aquesta vegada una parella canadenca: «¿catalanes? ¿Qui ha guanyat?» Un colombià se suma a la conversa i afirma aixecant el puny: «¡Catalunya. La tercera és la bona!».

Notícies relacionades

Puigdemont deixa la independència als llimbs

Rajoy dona un total de vuit dies a Puigdemont perquè torni "a la legalitat"

No aguantem més i entrem a Twitter per saber qui ha guanyat. Veiem la proposta de Puigdemont demanant diàleg i respirem tranquil·les. Llavors, agafem les copes de vi, brindem per les nostres diferències i li diem a la resta del restaurant, atent com si fos la final de la Champions: «Nosaltres hem guanyat». 

Una va votar sí i l’altra va votar no. I aquí estem. ¡Guanyadores! Perquè encara que pensem diferent, som capaces de dialogar sense barallar-nos. Els que perden són els covards. Els que tenen por de mantenir un diàleg, no fos cas que algú els pugui fer canviar d’opinió. Si d’alguna cosa ha servit tot això, és perquè al viatjar ja no hagis d’explicar al món on és Catalunya. Alguns segurament ho tenen més clar que nosaltres.