Editorial

Trump castiga l'Iran i crea incertesa

L'anul·lació del pacte nuclear amb Teheran enterra el multilateralisme de la política exterior dels Estats Units

2
Es llegeix en minuts
monmartinez40525218 president donald trump speaks about iran from the diplomatic171013200252

monmartinez40525218 president donald trump speaks about iran from the diplomatic171013200252 / Susan Walsh

Ho va avisar repetidament durant la campanya electoral, ho ha seguit dient des que va arribar a la Casa Blanca a principis d’any i, deu mesos després, Donald Trump anuncia que l’acord nuclear amb l’Iran «no va en l’interès nacional dels EUA», de manera que no el certificarà encara que de moment no el trenca. Enterra així el multilateralisme de la política exterior del seu país, ignora els principals aliats europeus que van contribuir a assolir el pacte històric i crea més tensió al Pròxim Orient pels efectes desestabilitzadors que tindrà la renúncia anunciada.

Tal com va recordar Federica Mogherini, responsable de la política exterior de la Unió Europea, l’acord amb l’Iran no és una qüestió interna nord-americana. El pacte assolit el juliol del 2015 va ser negociat pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, a més d’Alemanya i la UE. Es va posar en pràctica el gener de l’any següent. A canvi que l’Iran aturés el seu programa nuclear amb fins militars però pogués seguir utilitzant aquesta energia per a usos civils, la comunitat occidental aixecava les sancions imposades a Teheran amb greu perjudici per a la seva economia, al tractar-se d’un dels principals països productors de petroli, al qual se li tancaven els mercats.

Les inspeccions que s’han fet sobre el compliment de l’acord han certificat la seva correcta execució. El pacte no és el millor acord del món, però va ser subscrit en un moment en què hi havia amenaça de guerra. En qualsevol cas, l’acord podria ser millorat en pro d’una seguretat més gran per a tots, però això serà més que difícil. La nova estratègia de Washington sobre l’Iran –que compta amb el suport d’Israel i l’Aràbia Saudita– va acompanyada d’una retòrica agressiva i amenaçadora cap al règim de Teheran, en una línia semblant a la que Trump utilitza per referir-se a Corea del Nord.

La decisió sobre l’Iran se suma a una altra adoptada escassament 24 hores abans: l’abandonament de la Unesco, l’agència de l’ONU per a l’educació, la ciència i la cultura, mesura que va ser imitada per Israel. Trump està portant els EUA a l’aïllacionisme i a un aventurisme que pot tenir gravíssimes conseqüències quan el món necessita molta col·laboració per afrontar els desafiaments comuns. Peça a peça, Trump va desfent tot el que va deixar el seu antecessor, Barack Obama.