DUES MIRADES
Un moment
Demano temps, el just per reflexionar una resposta i sortir de la dinàmica perversa en què estem instal·lats
zentauroepp40484875 barcelona 10 10 2017 pol tica carles puigdemont duran171010110234 /
Entrego aquest article abans de les sis de la tarda de dimarts. Puigdemont encara no ha pronunciat el seu discurs. Dimecres, en l’edició impresa, podria semblar obsolet. En poques hores, el país s’haurà omplert d’opinions. Sobredosi d’anàlisis, rèpliques, indignacions o ovacions. Com tot, anirà per barris. També les exaltacions. I també les decepcions. Emocions a flor de pell. I tones d’inquietud. Aquestes línies podrien esperar unes hores a ser redactades. De fet, hi hauria temps de recollir el contingut del discurs i llançar una primera opinió. Però, aquesta vegada, demano temps. No gaire, només una mica. El just per reflexionar una resposta. ¿És demanar massa? Sortir de la dinàmica perversa en què estem instal·lats. Acció. Reacció… O, una cosa pitjor. Fer, perquè hi hagi reacció. I el mateix en la resposta. Cadascú esperant l’error de l’altre per carregar-se de raons. I l’única cosa que sumem són errors i desraons.
Entretots
Tirar o no llenya al foc
Notícies relacionades¿I si ens donem una mica de temps? Tots. Només una mica. Abans de saltar com un ressort. Hem col·locat en el poder el màxim nombre de polítics incompetents, irresponsables i incendiaris en molts anys.
Trist saldo per a la nostra democràcia. I un mirall que no mostra la nostra millor cara com a ciutadans. Cadascun de nosaltres té la possibilitat de seguir o no tirant llenya al foc. És octubre, encara no fa fred. Només aconseguirem cremar al contenidor de la història.
Referèndum a Catalunya Carles Puigdemont Independència de Catalunya Declaració unilateral d'independència (DUI)